El món està en mans de dirigents que, per una qüestió de protecció ciutadana, haurien de passar procediments de diagnòstic periòdics: els efectes dels caps de govern amb problemes mentals greus poden ser devastadors, fins i tot suposar un autèntic perill per a la població.
Quan un estat, a través dels seus cossos i forces de seguretat, és capaç d’apallissar gent que pacíficament vol dipositar el seu vot en una urna és que ens trobem davant d’un estat amb un seriós problema de psicopatia.
Quan a més a més, no s’empatitza amb els ferits, no es demana perdó, es dona l’esquena a una població aterrida, es tergiversa la realitat i s’acusa els humiliats de ser els culpables, ja no es tracta només d’una estratègia mal formulada, o desafortunadament psicopàtica, sinó d’uns líders amb trets molt característics que, mitjançant declaracions i ofensives, neguen l’existència de qualsevol mal que hagin provocat a ningú i gaudeixen culpabilitzant els afectats del succeït.
Els psicòpates tenen una gran facilitat per mentir, i de vegades ho fan per obtenir el que volen, fins i tot si això significa perjudicar altres persones, ja que no preveuen la naturalesa de les conseqüències d’aquestes mentides. A més, sempre tendeixen a justificar i racionalitzar els seus actes.
Les darreres declaracions d’Aznar a la Cadena SER, són una mostra de la carència d’empatia i satisfacció davant la humiliació aliena. A la pregunta de “¿Puede soportar la democracia que la policía diga en sede parlamentaria que hay indicios de que Rajoy cobró en negro?”, ell contesta “De momento, lo está soportando”. També assegura que “No cambio ni una letra ni una coma de lo que dije tras los atentados del 11-M en Madrid”. Aznar es va mostrar orgullós de la seva intervenció a l’Iraq i del trio de les Açores. Aquella guerra ha tingut i té uns efectes devastadors, entre ells la mort violenta de 200.000 civils.
Probablement la característica més representativa d’un trastorn psicopàtic és la incapacitat de “posar-se en les sabates de l’altre”, de sentir el que l’altra persona sent. No obstant això, els psicòpates sí que poden analitzar les emocions d’altres persones, identificar quins canvis fisiològics comporta un estat d’ànim i fins i tot imitar-lo.
Solen portar un estil de vida fonamentat en la immediatesa, de manera que el demà els preocupa relativament poc en comparació amb objectius més propers en el temps (especialment si aquests són molt primaris i basats en impulsos). També solen desenvolupar-se en la vida quotidiana amb relativa adaptabilitat, guanyant-se enginyosament la confiança dels altres amb el seu fals encant.
Les declaracions que va fer Albert Rivera el 28 d’octubre, dia en el que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava el Reial decret pel qual el Govern d’Espanya destituïa el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el Govern en ple, en aplicació de l’article 155 de la Constitució, i implementades les primeres mesures amb què els ministres del Govern d’Espanya es farien càrrec de les institucions catalanes fins al 21 de desembre, en són també un bon símptoma de la manca d’empatia cap a un poble oprimit, gràcies en gran part, a la seva intermediació. El que va dir textualment és “A por ellos, pero ahora en las urnas”. En aquest cas, a més, s’atribueix al seu discurs, un estat d’exaltació i eufòria per la immediatesa i el caire oportunista de les declaracions, i que amb un joc de paraules que evoca la violència viscuda el 1-0, constitueixen una “gran incomoditat” per als catalans i catalanes que van anar a les urnes tant per a defensar el SÍ com a defensar el NO. Intentar fer-se amb les institucions d’un poble al que no es respecta empàticament hauria de ser, com a mínim, subjecte de revisió i seguiment.
Els psicòpates no es penedeixen dels seus actes, ja que no tenen consciència moral: atès que viuen sota el seu propi esquema de valors, fan el que consideren necessari per satisfer les seves necessitats. No obstant això, saben usar la culpa contra altres persones “de bé” amb un mestratge impressionant per manipular.
Juncker, aquí visiblement content i actiu, no va deixar de fer gestos i saludar efusivament els seus col·legues, fins al punt de bufetejar-ne més d’un. L’anècdota més cridanera va ser quan va rebre el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, amb un “aquí ve el dictador” davant de la premsa i imitant la salutació nazi amb la seva mà dreta. (EU-Eastern Partnership summit in Latvia).
Així com no tots els psicòpates són delinqüents i no tots els delinqüents són psicòpates, sí que hi ha una complexa eina de diagnòstic utilitzada pels professionals per identificar els trets psicopàtics. Es tracta d’una escala de qualificació que consta de 20 articles. Tenir alguns dels trets enumerats no vol dir que una persona sigui psicòpata, ja que la síndrome es diagnostica per un conjunt de símptomes relacionats entre si. Però, en tot cas, no hauríem de passar per alt la salut mental dels líders mundials, perquè som a les seves mans.
