Aquesta setmana fa un any sortia publicat el llibre Història d’un crit. Un llibre que va néixer de la necessitat de posar negre sobre blanc a un seguit d’anècdotes, moments, sentiments, emocions i inquietuds que hem viscut durant totes les llargues nits des del 4 de juliol del 2018. Un llibre amb el qual d’una manera molt diferent, volíem seguir mantenint viu l’activisme de Lledoners i la lluita de persistència i solidaritat forjada durant aquest temps.
Història d’un crit explica com ha anat evolucionat el BonaNit d’una manera natural i modesta, com han estat els nostres sentiments i pensaments en aquest viatge i també es resolen preguntes que han anat sorgint durant tot aquest temps.
Malgrat tot, és un llibre que no s’hauria d’haver escrit mai, perquè això hauria volgut dir que no tindríem ni presos polítics, ni preses polítiques, ni exiliats, ni exiliades. Però tanmateix, és un llibre que vol ser un homenatge a tota la gent que incansablement s’ha manifestat arreu però sobretot a Lledoners per defensar la llibertat dels presos i preses polítiques.
Fa un any començava una nova etapa de la meva vida, no en les millors condicions, ni tampoc en les que ens esperàvem.
Història d’un crit va sortir a la llum enmig d’una pandèmia i un confinament, enmig d’una incertesa absoluta sense saber ni tan sols, si podríem trepitjar el carrer per a presentar-lo, perdent-nos el nostre primer Sant Jordi, el qual ens feia molta il·lusió participar-hi.
Però una vegada més, ens vam saber sobreposar a les adversitats i vam poder presentar el llibre de forma presencial acompanyats de la Laura Borràs. I a partir d’aquell dia, durant els pocs mesos que vam poder moure’ns pel país sense limitacions, he tingut l’oportunitat de recórrer desenes de pobles i ciutats amb Història d’un crit sota el braç.
Perquè amb el llibre he trobat l’oportunitat de retornar a la gent tot l’agraïment que he rebut durant tot aquest temps a Lledoners, i aquesta vegada ser jo qui va als pobles i ciutats de tots i totes qui ens heu acompanyat alguna vegada amb el BonaNit.
Tot i això, una vegada més, els nous confinaments comarcals, municipals i restriccions de mobilitat ens han privat de fer moltes més presentacions. Hem deixat de visitar molts pobles i ciutats que esperem a poc a poc poder recuperar i retrobar-nos de nou.
Ara, un any després només puc donar-vos les gràcies per totes aquestes noves vivències i experiències que se sumen a tots i cadascun dels moments viscuts.
Un any més d’emoció i gratitud cap a tots i cadascú dels qui heu acollit el llibre, i amb ell una part de mi.
Us vull donar les gràcies de tot cor per l’acollida que ha tingut el llibre i desitjo que us agradi tant com a nosaltres escriure’l.
