De tant en tant una petita porció de terra pot fer brotar collites abundants. En un mateix període de temps, als anys quaranta, convivien entre Breda i Riells de Montseny tres personatges d’una gran talla. Hi havia el pintor Josep Aragay, molt ben connectat amb l’intel·lectualitat barcelonina i el món artístic català noucentista. També hi havia el poeta religiós Mn. Pere Ribot, que s’havia començat a forjar un renom a les, aleshores, mutilades lletres catalanes. Més jove que aquests dos personatges era Salvador Riera i Fàbregas. Riera anava a casa d’Aragay a aprendre català. La dona del pintor era mestra i a casa seva ensenyava la llengua postergada pel nou règim. L’artista va fer de guia al jove Riera per començar a endinsar-se en el laberint del món de l’art.
A Riera també li agradava fer versos i es decidí a demanar consell al nou rector de Riells, Mn. Pere. Així fou com es connectaren aquests tres montsenyencs amb entrada a l’Enciclopèdia Catalana. Els versos de Riera entraren en contacte amb l’art amb el llibre “Breda. Pinzellades a tort i a dret”, de l’any 1948. La portada era un dibuix d’Aragay i a l’interior hi havia les rimes satíriques de Riera que repassaven el poble de dalt a baix. Més endavant, el jove Riera marxaria a Brasil on faria fortuna en el sector tèxtil i es començaria a interessar pel col·leccionisme artístic. A la seva tornada a Barcelona es decidiria a obrir la “Galeria Dau al Set”, una de les més importants del panorama artístic català.
Hem remarcat que aquests tres personatges tenen entrada a l’Enciclopèdia Catalana. Aragay ha estat reconegut per Breda: hi té un carrer i un museu monogràfic, en la posada en marxa del qual tingué un paper molt actiu el mateix Riera. També Mn. Pere Ribot ha estat reconegut a bastament, tant per Riells com per Breda. A Breda se li va fer un homenatge el 1993 i, des del 2005, hi té un bust a la plaça de l’Església. L’únic que queda per rememorar a Breda és Salvador Riera. De motius no en falten: la publicació del llibre esmentat, la seva col·laboració en la constitució del Museu Aragay, el fet que fos delegat al Brasil de la Generalitat a l’exili, la promoció de publicacions catalanistes des Sao Paulo en ple règim franquista, la seva preocupació per llegar la seva col·lecció artística al govern català restituït… No és negligència dels bredencs. L’Associació de Veïns Vilatans de Breda estava planejant un homenatge l’any 1994 però el projecte es va veure estroncat per la mort de l’il·lustre galerista.
Ara, uns quants anys desprès, s’ha reprès l’iniciativa. L’Associació de Veïns ha engegat una campanya de micromecenatge al lloc web http://www.verkami.com/projects/563 . Allà s’hi poden fer donacions rebent una recompensa a canvi. La voluntat és la de reeditar el seu llibre “Breda. Pinzellades a tort i a dret”, la de portar a terme un acte d’homenatge i la d’aconseguir que un espai públic del poble li sigui dedicat. Entre tots ho podem fer possible.
