Diumenge passat dèiem que la virtut pròpia de l’Advent és l’esperança, però que hem d’esperar d’una manera activa, és a dir, esforçant-nos per preparar la vinguda del Senyor, i fèiem referència d’una manera explícita al nostre encontre amb el Senyor a la fi dels temps. Però abans que arribi aquest moment definitiu per a cada un de nosaltres, al llarg de la nostra vida es produeixen unes altres vingudes del Senyor, tot i que, més que vingudes són ocasions perquè nosaltres anem a trobar-lo a Ell. Únicament si nosaltres anem cap a Jesús, ell vindrà a nosaltres, perquè si nosaltres anem en direcció oposada, no el trobarem mai.
Llavors, el que hem de fer és convertir-nos: canviar de direcció, canviar la nostra manera de comportar-nos. ¿Què hem de canviar de la nostra conducta? Això cadascú s’ho sap. Cadascú sap quines coses positives són les que hauria de fer, i no fa, i quines són les coses hauria de deixar de fer.
En aquest punt és fonamental la sinceritat. Si amb l’ajuda de la gràcia de Déu, estem disposats a canviar el que calgui de la nostra vida, les paraules que hem escoltat a l’Evangeli a propòsit del “Baptisme de conversió” que predicava Joan Baptista, no ens haurien de deixar indiferents. La cita que fa Lluc del profeta Isaïes, fa referència a quan el poble d’Israel tornava a Jerusalem a través del desert, després d’un llarg l’exili, i per això diu: “Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí…”
“Obriu una ruta”: És a dir, cal que tinguem una actitud oberta davant del Senyor, que no estiguem tancats en nosaltres mateixos, que no estiguem insensibles al pecat. No provoquem que el Senyor, que no vol violar mai la llibertat de les persones, s’hagi de retirar de nosaltres! “Aplaneu-li el camí”: Fem que desapareguin obstacles en el nostre camí cap el Senyor. Que desapareguin les nostres intencions poc rectes, la nostra hipocresia, la nostra manca de sinceritat.
“S’alçaran les fondalades”: Tenim tantes fondalades en la nostra vida personal, familiar, professional, social! Però potser el pitjor és que, a més de no caminar nosaltres per camins planers, posem paranys als altres, fent-los caure, escandalitzant-los, manipulant-los i aprofitant-nos d’ells. “S’abaixaran les muntanyes i els turons”: Cal que desapareguin les muntanyes d’orgull i d’autosuficiència, cal que no menystinguem i humiliem als altres, que no ens deixem emportar per l’afany de poder conculcant els drets dels demés, o per l’afany il·limitat de plaer sense respectar la llei de Déu. “El terreny escabrós serà una vall”: Tenim tantes aspreses o falta de delicadesa amb els nostres germans, tantes escabrositats en les nostres relacions, en les nostres bromes, en la nostra sensualitat o sexualitat poc controlada!
Aquestes imatges tan gràfiques que Lluc posa en boca de Joan Baptista, partint d’una profecia de l’AT, són molt adients per a fer un bon examen de consciència que ens ajudi a preparar-nos per a la vinguda del Senyor. Però a vegades, a la nostra vida, ens trobem amb camins que estan poc senyalitzats i no és fàcil veure si ens convenen o no. Hi ha camins que clarament porten al bé, i podem agafar-los sense dubtar. Hi ha camins que, també sense dubte, ens allunyen de Déu, prou que ho sabem i, si fent ús de la nostra llibertat, els agafem és perquè volem i, en aquest cas, la responsabilitat és exclusivament nostra.
Però no tots els camins són o blanc o negre. A la nostra vida ens podem trobar davant de situacions dubtoses i aleshores hem de demanar Déu que ens ajudi a veure quin és el camí que vol que seguim. Això és justament el que Pau demana per als filipencs en la carta que hem llegit a la segona lectura, quan prega per a ells dient: “Que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit perquè sapigueu apreciar els valors autèntics”. És a dir, demana que Déu els hi doni coneixement i finesa per a discernir el que veritablement els hi convé.
Demanem en la nostra pregària, la llum de l’Esperit perquè sapiguem veure i reconèixer quins són els veritables camins del Senyor, i no oblidem mai que Jesús no vindrà a nosaltres si nosaltres no orientem la nostra vida cap a Ell preparant-li el camí.
