HOMILIA 2010-06-27 DIUMENGE XIII

Les tres lectures d’aquest diumenge tenen una unitat temàtica: la vocació, el seguiment. La primera lectura ens relata la crida que el Senyor, a través d’Elies, fa a Eliseu. Ser profeta a Israel no era precisament un honor ni comportava avantatges materials sinó tot el contrari, però Eliseu ho deixa tot i se’n va amb Elies. El Salm responsorial que hem resat, canta el goig d’aquesta entrega total a Déu.

Amb l’evangeli que acabem de proclamar, Lluc inicia els deu capítols en els que va narrant el viatge de Jesús fins a Jerusalem, un viatge que Jesús “resolgué decididament” emprendre i que acabarà amb la seva mort i crucifixió. Mentre van fent camí Jesús ensenya als seus deixebles que, si volen seguir-lo, han d’assimilar el seu esperit de misericòrdia i de perdó: res de fer baixar foc del cel que consumeixi als qui no accepten el missatge de Crist. El seguiment de Jesús, relativitza les urgències més extremes. Aquí, però no hem d’interpretar malament les paraules de Jesús. No ens diu que no complim amb les nostres obligacions, sinó que no hem de fer servir les nostres obligacions com a excusa per a no seguir-lo.

Seguir Jesús comporta sempre renunciar a moltes coses, però som lliures de seguir-lo o no. Com ha dit Sant Pau: Crist ens ha alliberat perquè siguem veritablement lliures i puguem actuar amb total llibertat. Ens ha alliberat per la força i la llum del seu Esperit, pels bons desigs que el seu exemple desvetlla, i amb la vida sobrenatural que ens comunica mitjançant els sagraments, especialment amb el sagrament de l’eucaristia.

Crist no vingué per deixar intacta tota la Llei antiga, plena de petites prescripcions materials i de formalitats que no tenien res a veure amb la virtut. Crist vingué per a superar aquesta llei, i ho va fer complint-la amb esperit i despullant-la d’aquells formalismes inútils que tan apreciaven els fariseus.

Però Crist no ha vingut alliberar-nos només de l’esclavitud d’aquestes petiteses de la Llei. Crist ha vingut a alliberar-nos de les nostres passions. Aquestes en sí mateixes no són pas dolentes (una persona sense passions no seria humana), però no podem deixar que les passions siguin les que determinin les nostres decisions. El mateix podríem dir dels sentiments o afectes (un home sense sentiments no seria humà). Per això, tant els sentiments com les passions, abans d’influir en la nostra voluntat han de passar pel filtre de la raó.

Diu Sant Pau que “hem estat cridats a ser lliures”. La llibertat no és una crida que ens ve de fora, l’ànsia de llibertat és una cosa pròpia de la nostra naturalesa. I només per amor o per raó de la veritat l’home és capaç de posar voluntàriament límits a la seva llibertat.

L’amor lliga, però, lliga d’una manera tan humana, que la persona no té ànsia de trencar aquest lligam. Estimo perquè vull, em sento lligat a la persona que estimo perquè vull. Pensem amb l’amor de la mare als fills, o en l’amor entre els esposos i pares de família, aquest amor, és el que els hi dóna unes energies immenses per a complir la seva difícil missió.

El secret d’aquesta coacció lliure de l’amor està en que la veritable llibertat té per objecte la plena realització de l’amor. Quan Pau ens diu: “Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust”, hi afegeix unes paraules que són la clau de tot amor veritable: “Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres”. Això vol dir que quan no estem al servei dels altres, és perquè potser no estimem prou. I precisament, el suprem manament de Jesús, l’únic manament de Jesús, és que ens estimem els uns als altres….com Ell ens va ensenyar que havíem d’estimar.

Acaba dient Sant Pau: “Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfareu els desigs terrenals….Si us deixeu conduir per l’Esperit no estareu subjectes a la llei”. Si ens deixem conduir per l’Esperit, ens mourem per la llei de l’amor, aquell amor que ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que hem rebut. ¡Què diferent seria la nostra vida cristiana si féssim més cas de l’Esperit! Viuríem amb més pau interior, amb més alegria, i sobretot, i per damunt de tot, seriem més lliures i podríem ser més autèntics seguidors de Jesucrist.