Un contingut insistent de les lectures d’avui és que els enviats de Déu, els seus testimonis, han d’anunciar l’alegria, la pau i l’amor de Déu. I han de fer-ho en tot lloc i en tot moment, tant si són acollits com si són rebutjats.
Les recomanacions que Jesús fa als seus enviats , ofereixen, per la seva senzillesa, uns insospitats impulsos renovadors per a una Església que està en missió. Una església que està en missió, com la nostra, ha d’anunciar l’Evangeli des del testimoniatge d’una comunitat formada per germans i germanes disposats al servei els uns dels altres i que ofereix un espai de perdó i de festa. Una església que està en missió ha d’estar oberta als quatre vents, ha de ser ecumènica i disposada a escampar la llavor de l’evangeli per tots els camins del món, d’acord amb la xifra simbòlica dels 72 deixebles enviats de dos en dos. Si una cosa deixa molt clara aquest fragment de l’evangeli de Lluc és la universalitat de la evangelització. Una església que ha d’estar arrelada en la cultura i en la llengua de cada poble i alhora ha de ser sensible a la història de cada persona.
Una església que està en missió, com la nostra, no s’ha d’instal·lar en les falses seguretats d’institucions petrificades per la burocràcia ni en la recerca del poder. La seva força ha d’estar en la Paraula de Crist. Crist ja ens adverteix que ens envia “com anyells enmig de llops”. El que no podem fer mai els cristians és comportar-nos com a llops, perquè si ho fem perdrem la nostra identitat de cristians. Això no vol dir que hàgim d’estar atemorits o a la defensiva per les dificultats que trobem en aquest món en el qual el mal i la bondat estan barrejats i sovint hem de remar a contracorrent. Tot i les dificultats que puguem trobar, hem de fer camí amb la joia d’aquell que sap que el seu nom està inscrit en el cor de Déu.
Hem de ser portadors de pau, per poder fer arribar la bona nova de la proximitat amorosa de Déu a tots els homes i dones del nostre món, especialment als més pobres i desvalguts. Com ja van dir els bisbes de Catalunya no fa gaires anys: “El llevat cristià pot fer fermentar moltes cultures, també la que avui veiem néixer i que sovint ens desconcerta….hem de treballar per la presència d’aquest llevat en la nostra societat i no per la pervivència d’unes determinades formes…. i això ho aconseguirem si prediquem Jesús, si el fem present a Ell mateix, amb fidelitat a la seva paraula i als seus mandats”.
Tota persona que ha rebut el Baptisme, ha rebut una crida a la fe cristiana, una crida a desenvolupar la seva fe, la seva esperança i la seva caritat. Una crida, en la que hi té un protagonisme especial l’Esperit Sant, i que per a cada u de nosaltres té un objectiu específic dins el pla de Déu. Això vol dir que tots, com a persones i com a cristians hem de complir una missió concreta: la de sentir-nos enviats als nostres germans per donar testimoniatge de Jesús i anunciar la Bona Notícia de l’Evangeli.
Aquesta vocació única és diferent per a cada u. No ens pensem pas que això de la missió és només cosa d’uns quants cristians selectes. La gran majoria seran cridats a realitzar aquesta missió solament en un àmbit familiar i professional. Altres tindran ocasió de fer-ho en un àmbit més ample de la societat civil local, nacional o internacional. Per a altres la crida serà visiblement més radical, i renunciaran a coses legítimes per dedicar-se més plenament a la missió fonamental de l’Església.
Si tots els cristians tenim una missió a realitzar, vol dir que tenim una seriosa responsabilitat. Una responsabilitat que tenim tant com a membres de la societat en la que vivim, com a membres de l’Església que formem entre tots Per això és bo que sovint cada u de nosaltres es pregunti: ¿quina és la meva missió en la societat, és efectiva o tal volta sóc d’aquelles persones que només busquen aprofitar-se dels avantatges que se’ls hi ofereixen? I com a membre de l’Església, ¿quina és la meva missió, o potser sóc dels que només m’aprofito dels seus serveis quan m’interessa?
Tots, i a tots nivells podem fer coses. Tots hem de fer coses. Però els cristians, per damunt de tot, hem de ser capaços de transmetre, arreu on estiguem, un missatge de pau, d’alegria, d’esperança i d’amor. Aquest és el missatge i aquest és l’encàrrec que hem rebut de Jesucrist.
