La Paraula de Déu d’aquest diumenge enforteix la nostra fe en la resurrecció, una fe que quan resarem el Credo confessarem dient: “Espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria”. El text que hem llegit del martiri dels set germans macabeus que, històricament se situa als voltants de l’any 170 abans de Crist, a part de ser un relat edificant de perseverança en la fe, té la característica de ser la primera vegada que es proclama en veu alta la fe del poble d’Israel en la resurrecció dels morts i en una vida futura més enllà de la vida en aquest món.
Però Jesús, en l’evangeli, ens presenta la fe en el més enllà encara amb molta més precisió. La pregunta referent als set germans que es casen successivament amb la mateixa dona no és important. La resposta de Jesús sí que ho és perquè afirma explícitament que existeix la resurrecció, cosa que negaven els saduceus. El que diu Jesús és que el nostre destí és la vida i no la mort. És el destí d’uns fills que estem cridats a viure per sempre de la mateixa vida de Déu, que és el nostre Pare.
I per recolzar la seva afirmació concreta, Jesús apel·la al testimoni l’Escriptura i recorda aquell passatge de la bardissa que cremava sense consumir-se en el que Déu li diu a Moisès: “Jo sóc el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob”, al que Jesús hi afegeix: “Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen”.
Si Abraham, Isaac i Jacob viuen perquè són amics de Déu, la fe en la resurrecció s’identifica amb l’amor del Déu vivent. Déu ens ha creat i Déu ens vol ressuscitar. Ja de per sí, aquest passatge de la bardissa que crema sense consumir-se, és un símbol de la font inesgotable de l’amor de Déu. I és que Déu no pot estimar-nos només durant els anys que passem damunt la terra, si fos així, el seu amor per nosaltres seria efímer.
Però la resurrecció no és cap reencarnació, ni tampoc és la reanimació d’una despulla, com va ser-ho, per exemple, la resurrecció de Llàtzer. La resurrecció és quelcom indescriptible perquè és un misteri que nosaltres no podem entendre ni explicar i que només podem entreveure a través de la resurrecció de Crist. La resurrecció se’ns revela als cristians per la resurrecció de Jesús. Aquest és el fet capdal de la nostra fe: que Déu hagués constituït Senyor de tot el que existeix a aquell que va fracassar als ulls del món, a aquell que va ser crucificat i que va morir d’una mort violenta.
La relació amb el Ressuscitat, amb Jesús el Vivent que viu més enllà de la mort és el que dóna valor i sentit a la nostra vida. L’esperança del retrobament amb Ell és el que ens porta cada dia a obrar el bé, sense por de perdre la vida. La mort ja no és un deixar, sinó un trobar, un rebre i un arribar al moment de contemplar l’autor de la vida. Aquell que va ser despertat pel Pare al matí del tercer dia, vindrà a despertar-nos del son de la mort.
Sant Pau ens ha parlat molt clarament de la relació entre la resurrecció de Crist i la nostra. Ens diu que si els morts no ressuscitessin, tampoc el Crist no hauria ressuscitat i, per tant, la seva predicació i la fe dels creients no tindria cap objecte. És un fet que el cor humà es resisteix a acceptar que el nostre cos tingui la mateixa fi que el d’un animal domèstic, aquesta és una evidència que trobem en totes les cultures del món des de la prehistòria. I a aquesta evidència, els creients li podem donar un sentit.
Aquesta fe en la resurrecció de Crist i en la nostra, és per a la cultura contemporània enormement actual. Poques vegades com ara, l’home, tot i sentint-se poderós, s’ha trobat tan torbat i commogut per tantes pors, tant pel seu futur aquí a la terra com pel seu futur després de la mort. La fe en la resurrecció de Jesús i, per tant, en la nostra, canvia la nostra visió i el nostre sentiment de la realitat, i és per a nosaltres una autèntica font d’esperança.
L’Eucaristia que estem celebrant és memorial de la passió mort i resurrecció de Crist, i és a la vegada trobada amb Ell, el Fill de Déu viu. I rebre el seu cos i la seva sang és penyora de resurrecció perquè diposita en nosaltres la llavor de la vida eterna. No oblidem que el mateix Jesús ens ho ha dit molt clar: “El qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia”.
