El relat de la crida del Senyor a Abraham, que hem llegit a la primera lectura és molt suggeridor per a tots els cristians que hem estat cridats a la fe. Abraham, és el primer personatge bíblic real i és considerat el nostre para en la fe, perquè estant ell a Uhr de Caldea sentí la veu del Senyor que li deia: “Ves-te’n del teu país,….de la casa del teu pare, cap el país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble i et beneiré”.
Abraham, es va fiar de Déu i va deixar la seguretat i la familiaritat del lloc on estava i va marxà camí del desconegut. La fe sempre suposa un cert desarrelament: deixar coses que tenim al nostre abast i fer un salt en el buit. Suposa deixar unes seguretats materials, i endinsar-nos en el misteri de Déu, d’un Déu que no està a l’abast de la nostra intel·ligència i que té uns camins molt diferents dels nostres.
A quasi tots nosaltres ens van batejar quan érem uns infants, per tant, vàrem rebre el sagrament de la nostra fe cristiana d’una manera passiva, perquè el que és fonamental Déu ens ho dóna gratuïtament. Aquesta és la raó principal per batejar els infants. Però a mesura que anem madurant en tots els aspectes, hauria de madurar en nosaltres també la fe, i l’hauríem d’acollir activament. Això suposa superar moments de foscor, de dubtes i superar, també, les proves que comporta el seguiment de Jesús que va davant de nosaltres ensenyant-nos el camí de l’Evangeli. Un camí que demana molta fidelitat i molt amor a Jesús.
És justament el que l’apòstol Pau li diu a Timoteu, a la segona lectura que hem llegit avui: “suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu”, insinuant-li així que el camí de l’evangeli no és un camí fàcil. Un evangeli que avui ens ha presentat l’escena de la Transfiguració en la que Jesús va manifestar i va mostrar la glòria del misteri de la seva persona. Una escena que els evangelistes Marc, Mateu i Lluc coincideixen en col·locar-la immediatament després de l’anunci que Jesús fa als deixebles de la seva passió, mort i resurrecció.
Sembla, doncs, que Jesús es va voler manifestar gloriós no per necessitat seva, sinó per confirmar en la fe als seus apòstols i encoratjar-los per a les proves que haurien de suportar. Precisament els tres apòstols que foren testimonis de la seva glòria, són els mateixos que el van acompanyar a l’hort de Getsemaní la nit de la Passió i van veure Jesús en el més profund abatiment.
Per això mateix, l’Església ens invita a contemplar el misteri de la Transfiguració durant la Quaresma, durant el temps en que ens preparem per a viure el misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. En la primera oració d’aquesta celebració d’avui ens hem adreçat a Déu Pare dient-li: “Vós que ens maneu d’escoltar el vostre Fill estimat…. feu que, purificats interiorment, puguem fruir de la contemplació de la vostra glòria”.
No entrava en els plans de Jesús quedar-se dalt de la muntanya. Tampoc està en els plans de Déu que nosaltres ens quedem vivint dins la nostra tenda, aixoplugats per la renda de quasi dos mil anys de cristianisme, sinó que hem de baixar de la nostra muntanya, sortir de la nostra tenda particular i treballar cada dia per fer créixer més i més el Regne de Déu.
“Escolteu-lo”. Aquestes paraules haurien de quedar gravades en el nostre cor. Procurem sentir la veu de l’Esperit en les paraules de Jesús a l’Evangeli i esforcem-nos per descobrir la voluntat de Déu en els signes dels temps. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi.
