Avui tota l’Església proclama la glòria del Senyor que ha sortit victoriós de les forces del mal i de la mort: Crist és viu! Crist ha ressuscitat! Aquesta és l’afirmació que des de fa quasi dos mil anys proclama incansablement la nostra Església. Però no va ser l’església primitiva la que va crear la fe en la resurrecció de Crist, va ser justament a l’inrevés: és la fe en la resurrecció de Crist el que va crear i el que va donar empenta a l’església primitiva. I aquesta empenta, aquesta fe en la resurrecció de Crist, va estar motivada per dos punts centrals que constitueixen el fonament de l’anunci de la Pasqua des de bon principi. Un és el sepulcre buit. L’altre és el fet que Jesús s’aparegué realment viu a uns testimonis.
L’anunci d’aquests fets s’ha transmès de generació en generació i ha omplert d’esperança milions i milions de cristians de totes les edats, raça i condició. Un d’aquests testimonis eminents, encara que no correspon als fets dels dies de la primera Pasqua, és l’Apòstol Pau. Pau no va arribar a la fe en Crist per una moció intel·lectual, sinó pel fet irresistible d’un encontre personal amb el ressuscitat. I, a partir de la seva experiència personal Pau és qui més remarca la importància decisiva de la resurrecció de Crist. Perquè la Creu, tota sola, sense la resurrecció seria una tragèdia i la fe cristiana, fen servir les seves mateixes paraules de Sant Pau, seria un absurd.
El que dóna sentit a la nostra fe és precisament que el Crucificat, després de mort, ressuscità el tercer dia tal com deien les Escriptures. Aquest és el nucli de la nostra fe: que aquell que al morir penjat a la creu ens mostrà l’amor immens de Déu per la persona humana és viu i és present enmig nostre. I això que és el fonament de la nostra fe, avui en dia trobem persones que tot i considerant-se cristianes diuen que no hi creuen. És a dir, veneren Jesús, admeten quasi tots els valors evangèlics, compleixen algunes pràctiques cristianes, però és trist perquè els hi falta quelcom que és fonamental, perquè en la Resurrecció de Crist es fonamenta la nostra pròpia resurrecció.
Cert que ningú va veure, ni cap evangeli ens relata el moment precís de la resurrecció però, si ho volem creure, disposem dels testimonis històrics que ens han transmès les Escriptures d’aquells que van fer una experiència directa i personal del Ressuscitat. L’experiència d’unes persones que, decebudes pel que havia succeït, no estaven pas, disposades ni a creure en una resurrecció ni a inventar-se un fet tant transcendental com aquest.
La resurrecció de Crist no va ser un retorn a la vida que tenia abans. Això va ser així en el cas de Llàtzer que va reviure per continuar la seva vida anterior i tornar a morir quan fos definitivament la seva hora. Crist, al ressuscitar va encetar una vida totalment nova i gloriosa. A nosaltres, com que vivim, o malvivim, tan aferrats a aquest món material nostre, estem condicionats per les seves dimensions d’espai i de temps i veiem clarament que el nostre pobre cos es desfà després de la mort, se’ns fa difícil entendre, amb la nostra imaginació, què és això de deixar de tenir un cos material per passar a tenir un cos espiritual, com ens diu Sant Pau, i començar a viure una vida diferent, infinitament superior a la que ara tenim. La fe de l’Església sobre aquest punt és contundent, perquè aquesta fe en la nostra resurrecció no és més que una conseqüència de la Resurrecció de Jesucrist.
Per això la solemnitat joiosa d’avui ens implica personalment a tots els batejats. La vida que ens ve del baptisme, és participació en la mort i en la resurrecció de Crist, això vol dir que som portats per l’Esperit a viure segons l’Evangeli. Mentre som en aquest món, es tracta d’una participació amagada que encara no ha arribat a la seva plenitud, perquè estem patim la feblesa i les nostres limitacions humanes.
Nosaltres, els cristians recolzats en la fe pasqual estem cridats a interpretar els signes dels temps a la llum de l’Evangeli i ajudar a que la nostra societat, que està cridada al diàleg amb Déu, no visqui d’esquena a Déu i que les llavors de l’Evangeli que existeixen en el nostre món, encara que no ho sembli, donin el seu fruit. Que la llum del Crist ressuscitat ens il·lumini a tots. Us desitjo a tots una molt bona Pasqua!
