La setmana passada se’ns deia “estigueu atents, vetlleu”, avui se’ns ha dit: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”. Obrir una ruta al Senyor, aplanar-li el camí vol dir deixar-li pas, deixar-lo entrar dins nostre i ajudar a que també entri dins els demés. Ell vol penetrar dins el cor de tots els homes i dones perquè ens estima, no vol entrar pas per manipular-nos o per fer-nos mal. Però moltes vegades nosaltres actuem com si tinguéssim por de que vingués i, amb el nostre egoisme i la nostra autosuficiència, li barrem el pas.

Joan Baptista va ser el Precursor. Ell va ser el missatger que anunciava el profeta Isaïes, el qui va passar davant per preparar el camí a Jesús. Li va preparar el camí, formant deixebles que després van ser-ho de Jesús, i predicant un Baptisme de conversió ja que per acollir el missatge de Jesús, és necessari tenir un cor net, un cor humil, és necessària la conversió del cor. I ara, aquest temps d’Advent, és una bona ocasió per fer-ho. És un bon moment per acostar-nos a rebre el sagrament de la reconciliació. No per començar a convertir-nos, sinó com a signe de que ja ens hem convertit, de que ja ens hem obert al Senyor.

Joan Baptista no es considerava digne ni de “deslligar-li la corretja del calçat” a Jesús, molt menys ho som nosaltres. Però nosaltres no només som precursors del Regne de Déu, som també testimonis de Crist i hem de saber donar testimoni de la nostra fe, una fe que està continguda en les paraules amb que Marc comença el seu evangeli: “Evangeli de Jesús el Messies, Fill de Déu”.

Per complir la missió de donar testimoni de Crist, ens alimentem amb el seu Cos i la seva Sang i ens instruïm amb la seva Paraula. El que nosaltres tenim és molt superior al que tenia Joan, però ¿què fem nosaltres al costat del que feia Joan? Joan dedicà la seva vida a preparar la vinguda del Senyor. Nosaltres, ¿quina mena de testimonis som? ¿Com és el nostre testimoni cristià en la nostra professió, en la nostra vida de família, enmig de la nostra societat? La gent que ens envolta, ¿percep que som cristians?

Convivim cada dia amb molts germans i germanes que han perdut de vista el camí de Jesús. Un camí que, potser, havien iniciat i, fins i tot, havien seguit durant anys i ara han deixat d’interessar-s’hi…Potser s’han obert pel seu compte altres camins que els semblen més còmodes però que no els porten enlloc. Potser – i això seria molt trist per a nosaltres – al veure la nostra manera de fer, la nostra manera d’actuar, pensen que el camí que els hi mostrem ni porta a la salvació, ni es correspon a l’evangeli que pretenem predicar.

Hauríem d’examinar si la nostra manera de fer té prou força per atraure als qui encara no creuen o han deixat de creure en Jesús. Pere a la segona lectura ens ha dit: “Feu tot el possible perquè arribi aviat”. Fem-li cas. Siguem uns fidels col·laboradors del Senyor i així contribuirem a anar fent realitat aquest cel nou i aquesta terra nova que ens ha promès. Avui és un bon moment per preguntar-nos si obrim rutes i aplanem camins perquè el Senyor es faci present tant en nosaltres com en el nostre entorn. Esforcem-nos per transmetre l’amor d’un Déu que, com avui ens ha dit Pere: “és pacient amb nosaltres perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se” .