La festa de l’Epifania que celebrem avui, és la manifestació pública de la salvació portada per Jesús, Rei universal, a tots els pobles de la terra. Mateu ens presenta un relat il·luminat amb alguns elements històrics i amb referències a l’Antic Testament, algunes agafades del profeta Isaïes que, precisament, hem llegit a la primera lectura.
En el relat de Mateu hi podem veure tres aspectes a tenir en compte: 1r Els Mags no eren d’Israel, sinó que vingueren de terres d’Orient, més o menys llunyanes. 2n Van anar a Jerusalem a presentar a Jesús el seu homenatge i 3r En el seu camí a l’encontre de Jesús van tenir unes dificultats.
Pel que fa al 1r aspecte, Mateu ens parla d’uns Mags d’Orient que potser havien sentit a parlar del Déu de l’Aliança, però que no pertanyien al poble escollit. Per això, ja els primers predicadors cristians, van considerar els Mags com els representants dels pobles pagans, que són cridats a la fe.
Déu sempre crida a la fe. Els Mags van ser-ho per mitjà d’una estrella. També a nosaltres Déu ens ha cridat a la fe cristiana, i ho ha fet, com ho fa generalment, valent-se de l’ambient familiar que ens envolta els primers anys de la nostra vida, valent-se de la catequesi que rebem, valent-se dels bons exemples i, sobre tot, de l’exemple dels nostres pares.
I és que els pares cristians, conseqüents amb la seva fe, i amb el que han demanat per als seus fills en el moment del Baptisme, han de ser els primers transmissors de la fe i dels valors cristians. Perquè si no ho fan ells quan els fills són petits, ja s’encarregaran de transmetre’ls-hi la “seva fe” i els “seus valors” la televisió, la societat de consum, els eslògans publicitaris i les manipulacions del mitjans de comunicació. Però no acaba aquí el paper dels pares. A mesura que l’adolescent creix en llibertat, ells han de col·laborar discretament a que la fe vagi madurant, a fi que l’adolescent jove pugui fer, en el seu moment, una elecció lliure de fe.
Els Mags van anar a Jerusalem a presentar el seu homenatge a Jesús. ¿Perquè no van anar directament a Betlem? Segons es desprèn del relat, perquè l’estrella s’havia esvaït. I lògicament pensarien que un personatge tant important hauria d’haver nascut a una ciutat gran i famosa com Jerusalem. Però el fet és que els Mags, fidels a una crida que havien rebut d’una estrella, busquen a Jesús i s’esforcen per trobar-lo. Ells no es queden amb actitud passiva davant la dificultat. Nosaltres, que també hem estat cridats a la fe cristiana, tampoc ens podem quedar indiferents: hem de tenir una actitud activa de recerca espiritual. És a dir, una actitud de recerca de la Veritat, de recerca de la persona de Jesús mitjançant l’Evangeli, bàsicament, i mitjançant la pregària. I tot això ho hem de fer enmig d’un esforç continu per conquistar els dos valors fonamentals de l’home: l’amor i la llibertat, i sempre per damunt de tot allò que ens pot desviar del camí que porta a Jesús que és la Veritat i la Vida.
Els Mags varen tenir dificultats per trobar Jesús. Nosaltres en el camí de la fe també podem tenir dificultats. La llum que Déu dóna a cada u, exigeix molta fidelitat i constància, suposa moments de claror i moments en que la llum de l’estrella, la de la nostra petita llumeneta de fe, sembla que s’esvaeix i llavors apareixen la foscor i els dubtes. Però hem de tenir sempre present que la fe cristiana és perfectament compatible amb moments de foscor. El mal no estar en tenir dubtes, sinó en no recórrer humilment a la pregària, a la bona lectura i al consell per a sortir-se’n.
I, quan sortim del dubte, ens passarà allò que hem sentit dels Mags, que “s’ompliren d’una immensa alegria”. I llavors, també hauríem de fer allò que ens diu l’evangeli: que els Mags quan “veieren el nen amb Maria, la seva Mare, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge”. I per acabar, avui que és dia de regals, preguntem-nos cada u de nosaltres: ¿quin regal hauria de fer jo a Jesús?
