Ahir, un amic em va explicar que per promocionar llibres, als Estats Units ara fan servir un sistema que es diu el “Book trailer”. Jo, que des de fa un parell de dies no dormo pensant que aviat ens hauran de tornar a canviar la Constitució, vaig pensar que seria una bona eina de publicitat, ja que al final, amb tants canvis en tant poc temps, tots serem inconstitucionals, ja no la coneixerem.

Quan jo estudiava la carrera, sempre ens havien fet creure que la Constitució era sagrada, que a diferència del món anglosaxó, nosaltres teníem una Constitució rígida, només modificada al 1992 perquè qualsevol ciutadà de la UE pogués ser elegible a les municipals. Tanmateix, l’any passat es va tornar a modificar la CE per establir-hi un sostre de deute constitucional. Però els canvis no s’acaben aquí, ja que si el PP continua amb el seu afany recentralitzador, bé l’hauran de tornar a modificar aviat. Quan el PP diu que al març aprovaran una llei per tutelar els comptes de les comunitats, suposo que és conscient que abans hauran de fer una reforma exprés de la Constitució. Com que últimament les reformes de la Constitució estan a l’ordre dels dia de cada legislatura, jo proposo que per anunciar-ne cada edició es modernitzin i facin servir un book trailer d’aquest estil.

I, és que l’article 137 de la CE deixa ben clar que “L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius”. O això, o potser serà més senzill canviar la definició de la RAE d’autonomia. El que està clar és que si juguem a l’Estat autonòmic, no és l’Estat qui ens ha d’aprovar els pressupostos, com a molt pot fixar un deute màxim, mai tutelar-nos-els.

Ja em puc imaginar la primera recomanació de reducció de despesa que ens faran. I és que són més previsibles que un diputat del PSC quan ha de decidir si votar a favor de Catalunya o igual que el PSOE. Doncs això, el primer que diran és “Si el 99% de la població parla castellà, perquè cal que hi hagin despeses de traducció? Fem-ho tot en castellà”.

No siguem més mesells, no deixem que aprovin aquesta llei sense modificar la Constitució, i en cas que no la modifiquin, juguem al seu joc i portem-los al Tribunal Constitucional. No hem de permetre que ens retallin més autonomia, i menys, de manera inconstitucional. Ja que, com deia Junqueras molt encertadament l’altre dia “Hauria de ser Catalunya qui controlés els pressupostos de l’Estat”.

En tot cas, hauríem d’anar creant una comissió per a portar iniciatives al Congrés dels Diputats sobre les modificacions de la Constitució que proposem els catalans per a poder continuar dins la farsa d’Espanya. A mi se m’acudeix: Que Catalunya pugui ser uniprovincial i acabar així amb les Diputacions, per a poder-nos organitzar com vulguem. Tenir un concert econòmic igual que el basc, i negociar anualment què els hi donem pels serveis prestats. Que el català sigui la única llengua oficial a Catalunya. Modificar el Senat perquè sigui una verdadera Cambra territorial i, en cas contrari, nosaltres no hi participarem. La supressió dels Ministeris que gestionin competències transferides a les CCAA (com educació, sanitat, cultura, etc), que el Tribunal Constitucional no tingui competències sobre Catalunya i que, en cas de conflicte, es creï un tribunal paritari, i així fins a completar la llista per tal de deixar-nos de sentir un país ocupat i colonitzat.

Si hi ha una cosa que no entenc, és els catalans que defensen aquest intent de control de l’Estat atribuint-ho a una suposada seriositat d’Estat. Perquè si realment fossin seriosos, no es dedicarien a tutelar els pressupostos. Ens deixarien recaptar els propis impostos i ens obligarien a uns resultats al final de l’exercici econòmic. Ens reduirien el dèficit fiscal, ens pagarien els famosos 759 milions d’€ i també el fons de competitivitat. Tutelar els pressupostos no és res més que guardar-se el dret de decidir com podem retallar les despeses que a ells els semblen supèrflues.