Potser alguns us haureu adonat que les primeres frases de l’evangeli d’avui eren les últimes de l’evangeli de diumenge passat. És un fragment clau de l’Evangeli de Joan el que estem llegint aquests diumenges, és com un camí que ens endinsa més i més en el misteri de Crist. Si a l’evangeli de diumenge passat els oients de Jesús manifestaven la dificultat de creure en ell perquè deia que“havia baixat del cel”, avui la pregunta que es formulen és “¿Com s’ho pot fer aquest per donar-nos la seva carn per menjar?”. La dificultat té ara una altre dimensió, doncs ja no és només un problema de fe. Però les dues dimensions – creure que ha baixat del cel i menjar la seva carn – són fonamentals i estan relacionades: No podem “menjar” amb profit espiritual si no és des de la preparació que ens ve per la fe; i no podem “creure” del tot si no ens alimentem amb el Cos de Crist ressuscitat que està realment present en el sagrament que “mengem”.
En aquest fragment de l’Evangeli de Joan, Jesús no està parlant amb metàfores ni amb imatges, les seves paraules són clares i taxatives perquè al dir: “Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres” elimina tota ambigüitat. I per donar més força i realisme a la seva afirmació, afegeix poc després: “Ben cert, la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda”
En la llengua aramea que parlava Jesús, el significat de la paraula carn no es limitava únicament a un dels components del cos humà, sinó a la persona entera, cos i ànima, la persona vivent. Per tant, el que ens està revelant Jesús és que és ell en persona, vivent i donador de vida, el nostre aliment.
Nosaltres, els éssers humans som uns privilegiats perquè cada un de nosaltres seguirà vivint per sempre més, no en aquest món, és clar. Cada persona que ha nascut, ja mai més deixarà d’existir. Poques vegades ho pensem això. Hauríem de ser més conscients que Déu, no només ens ha donat la vida corporal, sinó que ens estima tant que ens vol fer participar també de la seva pròpia Vida. De la vida d’un Déu que és Amor i que viu per sempre.
Però tota vida, per mantenir-se i desenvolupar-se necessita ser alimentada i Jesús va venir al món per donar-nos vida. No qualsevol vida, sinó la Vidaeterna de Déu. “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre”. Som realment afortunats els creients que, convidats al banquet eucarístic, ens acostem a alimentar-nos de Jesucrist, Saviesa de Déu. “Feliços els convidats a la seva taula”, com afirmem en la invitació a la comunió, per omplir-nos de la Vida de Déu, per connectar amb el Crist que és el cep a través del qual ens arriba la gràcia vivificant que ens transforma i ens fa capaços de viure, ja des d’ara, com a persones “ressuscitades”.
Una persona ressuscitada és aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor i el somriure als llavis. És aquella que sap valorar el que té: la vida, la natura que l’envolta, l’amor de parella, el goig dels fills, la fe…..i ho fa, com ens ha dit Sant Pau, ”Donant sempre gràcies de tot cor a Déu Pare” per tot això. Una persona ressuscitada, és aquella que és deixa omplir de l’Esperit Sant i que és sensible a les necessitats dels demés, que sap estimar i compartir perquè és conscient que té la força necessària per ser testimoni creïble de Crist i per viure segons el seu Evangeli.
“A mi m’ha enviat el Pare que viu i jo visc gràcies al Pare. Igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi”, ens diu el mateix Jesús. És a dir, que participant de l’Eucaristia ens unim a Jesús, de la mateixa manera que ell està unit al Pare. No hem de participar de l’Eucaristia cada diumenge només perquè està manat, sinó que hem de fer-ho essent molt conscients que si està manat és per la importància que té pel nostre creixement en la vida cristiana. No ens acostem a menjar “el pa baixat del cel”, ni de forma rutinària ni amb el ressentiment al cor o dominats pel nostre egoisme. Fem-ho sempre assumint en el nostre interior tot el sentit de les paraules del parenostre que resem immediatament abans d’anar a combregar.
