Les properes hores són nostres, estimats lectors. Les properes hores són dels catalans amb dret de vot, i del que tots i cadascun de nosaltres votem dependrà crucialment el curs que emprendrà la història del nostre país. Nostres, no de cap lobby, no de cap banc ni caixa, no de cap poder legislatiu, executiu o judicial, no de cap llei perquè la llei ve de la democràcia i quan és a l’inrevés la democràcia és una filfa. Nostres. Dels que de fa molts anys, generacions, que esperen aquest moment, dels que suara s’han adonat i pensen que més val viure en llibertat. Dels que votaran pensant en els que ja no poden votar, dels que ho faran pensant en els que encara no ho poden fer.
No se us oculta que els que ens reclamem hereus del vell Matí votarem junts i pel sí, i no se’ns oculta, benvolguts lectors, que si ens llegiu i ens seguiu deu ser perquè coincidim en intencions. I si n’hi hagués cap de vosaltres que encara dubti, no trobem millor argument, després d’anys de desgranar-los gairebé tots, que el que el Bisbe de Solsona proposa: si dubteu, demaneu als vostres fills o néts quin país volen que els deixeu.
Les properes hores són nostres, obriu ulls i orelles, obriu el cor i enregistreu cada moment, cada detall, cada sensació. Perquè sereu els privilegiats que seran interrogats per com van ser els primers moviments cap a la llibertat, i d’aquest privilegi cal que ens fem dignes, cadascú al seu lloc, i Catalunya al cor de cada català.
Visca Catalunya lliure!
