Núvols blancs com de cotó
poblen el cel formant figures
boniques, estranyes, pures
que m’omplen el cor d’emoció.
Un de gran sembla la caseta
de la Blancaneus i els nans
que riuen, juguen amb cants
acaronant-se la barbeta.
Miro i veig la carbassa
amb la carrossa de la Ventafocs
que espera que el seu foc
no fongui la gran carcassa.
Menuda, petita va cantant
dins del núvol la caputxeta
mentre l’àvia espera la neta
i el llop s’hi va apropant.
La rateta presumida i coqueta,
veu un gat ben vestit,
s’hi acosta murri i atrevit,
i la sedueix a l’escaleta
Observo a una bella sirena
fascinant, blava i dorada
esperant en la mar l’onada
que se li emporti tanta pena.
En la nuvolada apareix
el gat amb unes grans botes
volant amb les curtes potes
mentre un gegant el persegueix.
He vist en el firmament blau
núvols de cotó formant figures,
eren tant belles, tant pures
alenades per un càlid vent suau.
Mil contes que he escoltat
de nena vora el coixí,
faules que em feien adormir
entre el somni i la realitat.
