El nou hotel de Barcelona, el W Barcelona, també conegut com a Hotel Vela, de la companyia nord-americana Starwood Hotels and Resorts, i dissenyat per l’arquitecte català Ricardo Bofill, ja ha estat motiu de polèmica, fins i tot, abans de que l’inauguressin.

Com tota obra que significa progrés i modernitat per Barcelona, ja li han sortit els seus detractors. Els que en volen, i en demanen, el seu enderrocament, ho fan mantenint-se en tres idees. Diuen que aquest edifici està construït en terreny públic. Mentida. Aquest hotel està construït en terreny propietat de l’Autoritat portuària de Barcelona, els terrenys de la qual són privats. Diuen, també, que d’un espai públic se’n fa un ús privat, argumentant que un hotel no és un servei. Argumentació tramposa, perquè si bé l’hotel, en tant que edifici, no és un servei, l’activitat que comporta sí que ho és. També diuen que és il•legal perquè vulnera la llei de costes, la qual diu, que no es pot construir en els primers 100 metres que hi ha entre el mar i la ciutat. I és veritat, la llei de costes diu això. Però tornen a fer trampes. L’hotel, com ja sabem, està construït en terrenys de l’Autoritat portuària. I la llei de costes, no afecta als terrenys de l’Autoritat portuària.

Un té la sensació que hi ha un moviment urbà, format per persones amb un cert ideal, que es dediquen a sabotejar, o intentar sabotejar, tot el que significa progrés i modernitat, i què té gust a elitista. A més, tenen el do de sempre arribar tard. Perquè dic jo que l’hotel deu fer anys que està projectat, i sempre apareixen quan ja estem bufant les espelmes del pastís. M’explico. Només els hem vist ara que l’hotel ja està fet, i durant tot el temps que han estat construint-lo, no els hem vist enlloc fent cap tipus de protesta. On eren? Què estaven fent? Bolonya potser?. Veieu, sempre arriben tard.

Avui, gràcies al llibre Time Out: the world’s greatest cities veiem com Barcelona és la cinquena metròpoli mundial on és més agradable viure i treballar. Només ens superen quatre grans ciutats, davant de les quals hom s’ha de posar dempeus. Nova York, Londres, París, Berlín. Sabem que si volem mantenir-nos al cinquè lloc i aspirar a escalar posicions al rànquing, hem de ser una ciutat moderna, amb edificis alts, ben alts. I tots sabem que, tota ciutat moderna té, i ha de tenir, hotels cinc estrelles.

Així doncs, aquests que protesten han de tenir clar que, per sortir a la televisió en pilotes i fer de pirata amb una merda de patinet fet amb quatre tetrabrics, no val protestar amb el primer que trobem. Abans informem-nos de les coses, després ja veurem el que fem.

Ah! tampoc val, anar de pacifista i portar una pancarta on posa “Bomba a l’hotel Vela”.

Barcelona, 1987. Llicenciat en geografia en rumb cap al Màrqueting Online. Obre perfils a xarxes socials, es descarrega aplicacions, les prova i les recomana, i dissenya plans de comunicació i de màrqueting. Apassionat del futbol, fa d´entrenador i recorre el territori amb BTT. Enamorat del seu país que un dia serà lliure.
@oriolmiralles
Article anterior1984
Article següentFer plorar els fills