Àcid, sec, sofisticat, irònic, autoparòdic, cruel, antisentimental. I aquí ens quedarem perquè si intentar definir l’humor demostra, segons el mestre GK. Chesterton, “una greu falta d’humor”, imaginin-se si provéssim de fer-ho amb l’humor anglès.
Il·lustrar el que ens sembla còmic, els paràgrafs que més ens han fet riure, és una temptació, però no és massa efectiu: al treure’ls del seu context, es perd una gran part del clima que els fa memorable. Això és especialment cert en les novel.les de Waugh, l’humor del qual no es basa en acudits, sinó en trobar un to especial amb el qual es condueix la narració d’una manera irresistiblement còmica.
Entre els grans escriptors i els seus lectors s’estableix una curiosa complicitat. Entre els grans escriptors humoristes i els seus lectors, la complicitat dura tota la vida. Probablement, el primer llibre ens fa somriure; amb el segon, ens destrossa el fetge de tantes punxades; el tercer, el trobem fascinant. I ja tota la resta els viurem amb una felicitat lluminosa i alada. La felicitat ja no ens abandonarà.
A mi, ni Chesterton, ni Wodehouse ni Waugh no m’han fallat mai.
Un dels petits plaers d’editar llibres es troba a escollir. Un dia, l’Abel Cutillas va dir-me que no entenia com els editors catalans, ja que de tota manera, editessin el que editessin, no venien els seus llibres, no provaven de publicar els que més els agradaven a ells. Me n’he recordat sempre. I això és el que intentem.
Per això Don Camillo i Sí, ministre han aparegut a Acontravent. I ara, l’Últimes notícies, d’Evelyn Waugh. No els vendrem, però com a mínim editarem el que ens agrada.
De Waugh m’agraden els seus primers llibres escrits entre 1928 i 1938 on queixala contra la societat britànica del seu temps. Després arribaria Retorn a Brideshead (que va traduir Ramon Folch i Camarasa al català), enlluernadora crònica d’una societat que s’extingia. Fa un parell d’anys vaig visitar Howard Castle, al comtat de Kent, una mansió amb jardins, temples i flors, i l’esperit de Sebastian flotant a tots els racons.
Scoop (Últimes notícies!) transcorre durant una guerra civil en un remot país africà A causa d’un absurd malentès, Lord Cooper, magnat de la premsa de Fleet Street, envia a cobrir-la a un obscur i gris redactor de notícies de jardineria, plantes i flors. I així, sense cap experiència prèvia, William Boot, de la nit al dia, es converteix en un intrèpid corresponsal de guerra. Últimes notícies! és una de les primeres obres d’Evelyn Waugh, i una de les més divertides. Una novel·la sarcàstica i despietada contra el món del periodisme o, millor dit, contra la desinformació i la confusió, escrita a un ritme que talla l’alè. Res a veure, ja es poden imaginar, amb l’actual situació de la premsa.
Gore Vidal va dir-ne que era el llibre més divertit que havia llegit en tota la seva vida. Facin com ell.
