L’altre dia el candidat del PSC, senyor Montilla, deia que CiU és un fruit amb “pell estatutària, polpa sobiranista i pinyol independentista”. Avui diumenge, el Sr. Collboni, cap de campanya dels socialistes, i amb tota probabilitat, l’home que haurà conduit el PSC als seus pitjors resultats en tota la història, sortia de la seu socialista del carrer Nicaragua amb un cistell ple de préssecs, davant de la mirada estupefacta dels periodistes convocats. I somreia, ell, tot cofoi imaginat-se la gràcia que feia.
En català tenim una expressió pel gest del senyor Collboni: fer el préssec. I com que és probable que ni ell ni el senyor Montilla no hagin arribat a la lliçó corresponent a “Dites i refranys” en el seu curs intensiu de llengua catalana per a presidents d’un país que no coneixen la llengua del país, em plau transcriure, doncs, per al senyor Collboni que, segons el Diccionari de la Llengua de l’IEC, fer el préssec vol dir: “Caure en el rídicul”.
I què fer ara amb els préssecs del cistell dels senyor Collboni? Definitivament, no se li pot pas dir, com féu el poeta, “Semblen els préssecs més rodons en els teus dits”. Per tant, el meu consell és que se’ls mengi tots. Els préssecs són bons antioxidants, tenen propietats laxants, resulten molt adequats per al tractament de les úlceres de duodè d’intestí i, sobretot, tenen propietats antivomitives. Un préssec al dia, i fins i tot es pot veure el bloc electoral socialista amb els senyors Montilla i Zapatero amb tota tranquil·litat estomacal.
