I a mig gas, 4 a 0
Pensant en Stuttgart i amb ganes d’oblidar allò de l’Atletico, va resultar que al final ni ens miràvem el marcador i les càbales no eren amb la porra si no amb com queda l’equip quan la defensa s’ha de redissenyar i, és clar, sobre això cal bastir tot un equip, ah, i amb el nou esport de la grada: comptar canterans, ahir diu que 9 al final; no sé si hi comptaven en Pep, que per cert els que compten coses deien que era el partit que fa cent. Al cas: Bojan progressant i demostrant versatilitat, Piqué i Marquez (que també es va permetre el seu primer gol) obrint bé i deixant que Iniesta fes oblidar, si ningú l’enyorava, a Xavi, i Thiago Alcántara posant la cirereta a l’únic rampell de genialitat de Messi, que quan no hi ha tensió sembla que no es motiva. Després d’una derrota cal guanyar, per a que no es faci gran la pilota, i així va ser que Iniesta ho va encarar al minut 7, i Henry retrobant-se amb el gol, i que calli ja aquesta tropa de pesats, que el noi és d’allò més líric del futbol mundial, Henry ho va deixar clar del tot. Dos gols (anacrònic: els altres dos ja us els he dit) abans de la mitja hora i un contrari donat, llegia que amb baixes importants per targetes: el millor bàlsam pel d’on venim i encara més pel on anem. I millor si tot anant-hi recuperem Alves i una mica més de velocitat per moure-la, que no tots seran el Racing. Per cert: cent més, Pep!
