?I Mas no es deprimí
Content perquè ElMatí ha arribat a l’article 1000 i l’ha sobrepassat. Molt content. L’esforç dels refundadors mereix que així hagi estat. ElMatí surt de l’ànima dels país, del país que volem que sigui i que ja no pot trigar. En aquest sentit i una mica a correcuita diré que vaig seguir el col·loqui-entrevista a Artur Mas que la setmana passada emeteren per televisió. 59 segons. Mas molt per damunt dels directors de diaris que l’envoltaven. L’episodi del bolígraf amb el representant de “Expansión”. La vegada que més m’ha agradat i convençut Mas de tot el que digué i de com ho digué. L’he sentit moltes i moltes vegades. L’altre dia em va convèncer i ja no tinc reticències a creure que, de llarg, és el millor de tots els qui ens representen a la vida pública. Hi ha generositat en el seu discurs. I voluntat de servei. I grandesa. Molt per damunt de tots els altres que avui es puguin sentir. Votaré Mas, definitivament. En un moment determinat, li demanaren si ho havia passat malament tots aquests anys a l’oposició, havent guanyat dos cops les eleccions. I Mas confessà que sí. Sobretot en el moment de les dues investidures. Maragall i Montilla. Principalment aquest darrer. Guanyar les eleccions i veure que és investit un que les ha perdudes clarament. Afegí, però, que no es deprimí. No es deprimí perquè tingué el suport de la família, el suport dels amics de veritat i el suport dels amics de dins el partit. I donà, encara, un altre argument a l’hora d’explicar perquè ha aguantat amb enteresa i fermesa aquests set anys. “Sóc cristià”, digué. “I això acaba de donar-te la força definitiva per no abandonar allò que creus que ha d’arribar a ser el teu país i per no abandonar tanta i tanta gent que t’ha mostrat sempre el seu suport”. No havia mai sentit Mas referir-se en públic a la seva creença, a la seva fe. Hi ha massa gent que dubta de Mas. Hi ha massa gent que el veu ambigu en relació al gran tema. Jo mateix, de vegades. Però mires i mires, i no veus ningú que arribi a la seva categoria personal. No sabem les coses que acabaran passant. No sabem què farà Laporta. No sabem més enllà d’avui. I avui crec que la independència ha de passar pel fet que Mas sigui el proper President. Per molts anys, Mas! I per molts anys Matí, i matiners!
