Si senyors, parlem del tant nostrat Impost de Successions. Fa uns dies vaig escoltar en un programa de radio la existència de l´ adreça de web www.nosuccessions.org. Val la pena entrar-hi i perdre una estona llegint el seus continguts. Em aquestes línies no traslladaré el que ja podreu trobar en aquesta web, però si volia aprofitar per compartir amb tots els lectors de EL MATI uns comentaris i reflexions.
Tal com ens recorda un lector del diari AVUI en “La Carta del dia” de fa unes setmanes, alguns països han bategat l´ Impost de Successions com “l´ impost dels tontos”. I realment s´ escau en el cas dels catalans. Als catalans ens surt més car morir-nos que a la majoria de ciutadans europeus. Be, de fet es un cost que els hi deixem als nostres hereus, junt amb el dol de la pèrdua del esser estimat. I encara després ens hem de sentir veus fora Catalunya parlant de la nostre falta de solidaritat ¡¡.El que fa més mal de tot plegat que son els nostres propis governants els que perpetuen aquest greuge comparatiu.
Aquests dies tots els diaris han anat plens de noticies sobre les negociacions del nou finançament. I jo em preguntava si algun dels polítics que han defensat els nostres interessos ha pensat en fer els números considerant reduir de forma significativa aquest impost, encara que es faci a mig, o llarg termini. Vagi per endavant que no em considero cap especialista en matèria fiscal però molt em temo que la resposta a la meva pregunta es que NO.
Els hi sona la cançó ?.Ja fa molt temps que els catalans ens autofinancem infraestructures amb un dels sistemes de peatges més durs d´ Europa, ens autofinancem un sistema sanitari paral·lel al públic (estructura de mútues i cobertures de sanitat privada) perquè el sistema públic no acaba de funcionar, assumim com a país una part molt significativa dels fluxes d´ immigració que anualment rep l´ estat espanyol amb els costos que això comporta….. I al final del nostre camí els nostres hereus han de liquidar una part del que ens ha quedat en favor de les arques de la generalitat ¡¡.
Tot i tenir la ferma voluntat de treballar per assolir el màxim grau d´ autonomia i realització de Catalunya vers l´ estat espanyol, cada cop tinc més por de fer aquest viatge amb la categoria de polítics que tenim.
