En tercer lloc, s’iniciaria l’elaboració d’un discurs explícitament independentista, basat en arguments econòmics i socials per facilitar la integració de tots els ciutadans. Així, per exemple, s’introduirien conceptes com dèficit fiscal, urgència de gestionar els nostres impostos i les nostres infraestructures, conveniència de dissenyar unes polítiques socials específiques a les necessitats del país…
Aquell possible grup de persones sàvies reunides a mitjan dels anys setanta ja sabien que el desig i la conveniència de la independència –basats en arguments emocionals i racionals– no serien suficients per convèncer la majoria dels nostres conciutadans, atesa la resistència psicològica al canvi que l’Estat espanyol i els seus col·laboradors cultiven amb instruments tan eficients com la por. De tal manera que, en una quarta etapa, a més de demostrar que la independència és desitjable i convenient, també caldria constatar que és imprescindible amb la inviabilitat de qualsevol camí alternatiu. En altres paraules, caldria demostrar que la independència no només és el més bonic i adequat dels camins, sinó també l’únic camí possible, atès que ja no n’hi ha cap altre. I per assolir-lo caldria que els independentistes carreguessin sobre les seves espatlles la creu d’un nou estatut. De tal manera que, quan el Congrés i el Tribunal Constitucional espanyols l’esmicolessin, fos evident la inutilitat de qualsevol ulterior temptació autonomista o federalista.
A partir d’aquell moment, la constatació de la mancança d’instruments polítics i el dèficit pressupostari permanent de la Generalitat i dels ajuntaments, aniria alimentant de forma exponencial les files del sobiranisme.
En aquesta història hi han col·laborat clergues i sindicalistes; polítics del PSUC, del PSC, de CIU i d’ERC; empresaris i funcionaris; els joves de cada generació i els seus respectius mestres. I, amb el pas del temps, el conte ha resultat com més va, més versemblant. I l’autor expressa el seu agraïment a tots els que l’han fet possible. I, si no és cert, esperem que sigui veritat.
