Des que Artur Mas i Oriol Junqueras van fer una conferència explicant quin és el full de ruta que volien seguir, els dos molt oposats entre ells, ara sembla com si el procés independentista estigui una mica desinflat. Potser perquè la gent realment es va creure que a l’hora de la veritat anirien units i es posarien d’acord, ara es troba amb una petita decepció veient que l’entesa serà molt més difícil del que es preveia des d’un principi. Adonant-se que la independència també és un tema polític i com a tal, costa que els dos cedeixin una mica del seu terreny.
Això és precisament el que volen allà, a Madrid. Que discutim, que no ens entenguem i que ens barallem entre nosaltres amb la finalitat de no acabar fent res del que hem predicat en els últims anys. La majoria de la gent no diu que no a una llista única i tampoc ho fa amb la llista separada, però sí que dirà que no si no s’acaba fent res. La societat civil només vol que s’entenguin, d’una manera o d’una altra. Perquè si no és així, el propi poble els acabarà condemnant i no els en passarà ni una. La confiança que s’ha donat als polítics se’ns ha de tornar amb la mateixa moneda.
En aquesta petita batalla que sembla que hi torna a haver entre els que volen una llista única i els que volen una llista separada, també han tornat a aparèixer els apassionats. Els apassionats de CiU, que són poc neutrals, i que tiren pedres a Oriol Junqueras abans que aquest obri la boca. També hi són els apassionats d’ERC, que no saben separar el lideratge i la confiança que transmet Artur Mas del seu partit. Ni uns són tan bons ni altres són tan dolents i, pel seu propi bé, saben que no tenen una altra sortida que entendre’ns. Buscant jeroglífics i fent veure que no es nota però no hi ha una altra sortida que l’acord si volen que tot això acabi bé.
TV3 va emetre el documental ‘L’endemà’, dirigit per Isona Passola i on es planteja com seria una Catalunya independent. El documental es centra en quatre joves que busquen respostes entrevistant-se amb diferents experts de diverses àrees específiques.
El documental que vam poder veure ahir em va semblar antic. Fet a un altre país. Aquest documental tindria molta vigència fa tres, quatre o cinc anys però moltes coses de les que s’hi van recollir ja les hem viscut. Aquest capítol ja l’hem passat. Segons aquest documental, la independència s’aconsegueix d’una manera tan fàcil com canviar de passaport. Les pensions, l’atur, l’oferta laboral i la sostenibilitat econòmica es farà d’un dia per l’altre, picant de mans.
Actualment, la independència està a l’ordre del dia i sembla que per aquest motiu ja hem d’aprovar tot el que es faci a favor del procés sobiranista i del país. Doncs no. No tot s’hi val, i molt menys que un documental sobre Catalunya es deixi moltes coses pel camí i tingui una relació qualitat-preu molt deficient. L’empatia que molt sovint demanem als polítics també l’hauríem de reclamar als que creuen que ens fan un favor.
Qui sap, potser entre tots ens tirem més pedres a la nostra pròpia teulada del que ens pensem.
