Amigues, amics,
Tornem a estar en un moment crític per al nostre país, Catalunya. Que també ho és per a Espanya, a la qual, com he repetit manta vegada, no li desitjo cap mal, sinó tot al contrari. Això, però, hi ha molts espanyols que no ho entenen o no volen entendre-ho. Els catalans independentistes no anem contra ningú, tan sols volem allò a què tenim dret, l’autodeterminació. I, ja no repetiré més totes les declaracions, tractats internacionals signats pel Reino de España, així com la jurisprudència del Tribunal Internacional de la Haia. L’Estat espanyol no tan sols no respecta aquests compromisos, sinó que aplica com li sembla la pròpia Constitució i ignora una resolució del Congreso de los Diputados per la qual es considera legal convocar referèndums com el que exigim els catalans. Estem tips de repetir-ho, però qui no vol escoltar, o té por, en passa vergonyosament i serà la seva ruïna en un futur no gaire llunyà. Al temps.
Hem passat l’11 de setembre d’enguany amb una nota que ja és difícil de superar. Els qui no volen escoltar segueixen com si fossin sords. Mai en l’Europa democràtica s’han vist manifestacions tan nombroses, contundents, coherents i pacífiques. El que es reclama és, previ a la independència, el dret a decidir, l’autodeterminació. Abans d’això exigim l’alliberament dels presos i exiliats polítics. Amb aquests nostres líders polítics encausats, empresonats, exiliats no hi pot haver cap referèndum amb garanties democràtiques. Des de el punt de vista humà, humanístic, no es pot fer sofrir famílies, pares, parelles, fills, germans dels quals estan empresonats sense judici. La situació és terriblement inhumana, tenint en compte que tots el tribunals internacionals que s’han pronunciat de manera independent ho han fet negant els delictes dels quals se’ls acusa.
Totes aquestes injustícies i malevolències estan duent el poble català, independentista o no, a una angoixa permanent, a un mal viure mesquí, buscat i provocat per la dreta, ultradreta espanyolista i feixista. No pels espanyols que van reaccionant i comprenent cada vegada més que democràcia significa dret a decidir i justícia. El PSOE és una incògnita que cada vegada ofereix més dubtes sobre si s’inclinarà per la democràcia i la justícia independent o pel vell defecte del partidisme, de prioritzar el vot sobre la consciència.
Perquè estic segur que molts socialistes demòcrates tenen consciència. Si despertessin Marx o Pablo Iglesias anteposarien el bé comú i la justícia social a l’unitarisme estatal, tenint en compte que els estats no són invariables, com ho demostra la Història. Pablo Iglesias era republicà. Per cert, que és curiós el que està passant amb el paracaigudista Manuel Valls, que s’ha acomiadat de l’Asembleé National Française dient que aplicarà (?) el valors republicans a la ciutat de Barcelona i, per altra banda, està tractant de fer colla amb els monàrquics de Cs i PP, que són súbdits fidels i vergonyosos de la Monarquia Borbònica espanyola, una monarquia com la que a França van passar per la guillotina. Si no fos un tema tan seriós n’hi hauria per pixar-se de riure.
També ha passat el primer aniversari de l’1 d’octubre, on els catalans ben nascuts no es van quedar a casa sinó que van anar a votar amb el desig democràtic de participar en la definició de Catalunya com a República independent o seguir sotmesos a l’Estat colonial opressor i repressor. Aquest 1 d’octubre vam reblar tots el claus que faltaven perquè el referèndum de fa un any es fes efectiu. No en va, milers de catalans s’hi van jugar la llibertat i el físic per defensar les urnes. Només amb aquest fet, que vam avalar més de dos milions de ciutadans, n’hi hauria d’haver prou perquè s’implementés la Declaració d’Independència que el Parlament Català, legítim representant del poble de Catalunya, va declarar democràticament el 27 d’octubre passat. El govern successor d’aquell, ara represaliat en presons i exilis, té l’obligació de complir amb aquell mandat del poble. Només tolerarem que es faci un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat vinculant per a ambdues parts. Què més democràtic, legítim i… de sentit comú?
Els esdeveniments de 1 d’octubre de 2018 són de tanta importància com els de l’any passat. Barcelona i les viles de tot Catalunya van sortit al carrer, si no hi havien sortit la vigília, per demostrar que no tan sols no ens hem oblidat d’aquells 1-O i 27-O, sinó que estem més convençuts que mai que, d’una manera o altra i sense dilacions, s’ha d’implementar la República Catalana. No perquè els CDR i els que no són CDR facin més o menys pressió, sinó perquè els milions de ciutadans que es van tornar a manifestar per tot Catalunya en dia feiner van demostrar una convicció ferma de no parar, peti qui peti, fins a aconseguir la independència.
No som uns ingenus. Sabem perfectament com reacciona l’Estat. Tots n’assumirem les conseqüències, però la República estarà cada vegada més a prop. Ara, Europa i el món ja saben què està passant a Catalunya i cada vegada entenen millor qui actua democràticament i qui, esquivant amb ràbia, usa la violència sense limitacions. Saben que no hi ha justícia independent. Quan plegui l’impresentable del Juncker, les coses es miraran d’una altra manera a la UE, i aquesta necessita més estats com Catalunya que no pas com Espanya. Les raons son múltiples i de diversa índole.
El president Torra i el seu govern tenen davant una decisió feixuga però, en qualsevol cas, històrica. El president ha demostrat tenir intel·ligència i coratge. Com a persona intel·ligent, sap que té més a guanyar llançant-se de dret a la República que no perdent unes setmanes més negociant amb qui no baixarà del burro del immobilisme de la “unidad”. Catalunya se’n sortirà amb el cap ben alt. Si no implementem la República amb seny, però ràpidament i decidida, llavors sí que Catalunya s’ensorrarà. Pressionarem fins a finals de més. Si no, perdríem, i això no ho tolerarem, passi el que passi. President Torra i president Puigdemont, des de dins i des de fora: ho podeu aconseguir. Milions de catalans estan darrere vostre disposats a TOT.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
