El març de l’any 2013, el ministre de l’interior de l’estat espanyol, Jorge Fernández Díaz, va dir públicament que “el matrimoni homosexual no assegurava la pervivència de l’espècie”. Heus aquí el nivell de misèria intel·lectual al que ens enfrontem.
Emmarcat ja el personatge, no semblen tan estranyes les miserables insídies abocades els últims dies que vinculaven l’independentisme i gihadisme. Davant d’això, l’única cosa que es pot dir és que en un estat en el qual es menteix i intoxica impunement contra un moviment social i polític tan absolutament democràtic com l’independentisme, el problema no el té l’independentisme. El té aquest estat que arriba a aquestes cotes d’indecència.
Utilitzar el dolor i barbàrie provocada pel gihadisme (un fonamentalisme religiós terrorista sorgit fa amb prou feines 50 anys que res té a veure amb l’Islam) com a arma contra l’independentisme, només respon a una cosa: por de perdre. No em dubtin. No tinguin cap dubte que tota aquesta campanya d’insults, injúries, falsedats respon únicament i exclusiva a un temor ‘in crescendo’ per part de les clavegueres i oligarquies de l’estat de perdre davant de l’única arma amb la qual aquest procés compta: les urnes.
Mereix un comentari a part el silenci covard de la resta de partits, mitjans i institucions espanyoles enfront de tals atacs. Fet que constata com de lluny estem de suposades “solucions federals” i que defensar a Catalunya té un cost electoral dramàticament enorme a Espanya.
En definitiva, només ens tenim a nosaltres. I seguirem. I persistirem. I guanyarem. Tampoc ho dubtin.
