Una de les coses que més em molesta en política és que alguns candidats ens tractin d’idiotes. L’autoanomenada “esquerra intel·ligent” ara proposa que els candidats mostrin el seu patrimoni personal. I per donar exemple el senyor Herrera fa públic el seu.
He de dir que no m’interessa gens conèixer la col·lecció de bicicletes d’aquest noi. Si vol defensar tanta transparència el que ha de fer és donar a conèixer el patrimoni inicial i final dels càrrecs que han estat al govern (del seu partit i exigir-ho als altres dos). El govern és qui té poder executiu i dirigeix l’administració. I que jo sàpiga aquest senyor no n’ha tingut cap de càrrec al Govern; ni crec que el passi a tenir.
Si l’esquerra intel·ligent, la que dona lliçons d’honestedat i fa un discurs que sembla dir que si no ets dels seus i fas com ells, deus ser un lladre, vol donar exemple, és més senzill. Simplement que compleixin l’actual llei de forma immediata. I que insti als càrrecs públics de tot el govern a presentar la declaració de bens que s’ha de fer a l’acabar el mandat. I si ells volen, que publiquin el patrimoni inicial no del senyor Herrera sinó el patrimoni inicial i final dels seus consellers, del senyor Boada, del senyor Hernández de l’Agència Catalana de l’Aigua, etc. Segur que no hi ha res a amagar; i si hi fos, tampoc sortiria perquè ja em dit que són l’esquerra intel·ligent. Però que no ens prenguin el pèl. Senyor Herrera calli o ensenyi les declaracions dels que han governat. Les seves, que també com a diputat ha de fer, em sembla que no ens caldrà veure-les, afortunadament.
