No queden homes com ell. És el darrer maulet de la seua generació. Bausset, anomenat l’home subterrani per Fuster, ha brillat pels seus mèrits amb llum pròpia com un estel. El compromís amb la llengua i la cultura l’han convertit en un referent molt més enllà del seu entorn. Des d’agost escriu els anys que té amb tres xifres que avalen la coherència de tota una vida dedicada a l’estima a la terra i al combat per no deixar perdre els trets d’identitat valencians.
El primer record que tinc d’ell és tan dolç com la tendror que inspira vore la seua imatge centenària. Recorde com si fos ara l’estació de l’Alcúdia (Ribera Alta) del anys setanta quan la meua mare em duia darrere perquè jo era molt menuda i no em podia deixar sola a casa. Anàvem al dentista amb el meu germà i en baixar del tren ella sempre ens deia on vivia i qui era Bausset.
Els viatges al poble veí es repetiren en aquells temps i, en alguna ocasió, ens creuàvem amb Bausset pel carrer. Podia percebre l’admiració que sentia la meua mare per aquell home d’aspecte normal, senzill i pla però jo no sabria fins molts anys després que durant el franquisme va lluitar per mantenir vius els nostres arrels junt a altres intel.lectuals com Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Ventura o Vicent Andrés Estellés. Fou, aleshores, quan Joan Fuster va dir d’ell que era “un personatge subterrani, dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, però tant se val, jo sí”.
En aquests darrers mesos amb motiu del seu aniversari la societat civil valenciana ha reconegut la tasca del professor Bausset i a tot arreu s’ha glossat el seu paper però, curiosament, fou ell mateix en llibre de Santi Vallés Converses amb l’home subterrani qui va definir amb precisió el que representa i qui és: “Sóc un home de principis que no deixaré d’estimar-me la llengua i el meu poble fins que el Nostre Senyor em lleve l’alè”.
Principis que ha estat capaç de transmetre a molts valencians; principis que ha defensat quan no era fàcil eixir al carrer i parlar en la nostra llengua amb normalitat; principis d’un home ferm i bo; principis que ha fet servir per transmetre el coneixement als altres des de la humilitat que només tenen els grans homes.
Bausset mai ha estat el meu professor, ni el de molts altres, però als qui no hem tingut la sort de ser deixebles ens ha donat una gran lliçó d’estima a la cultura i als valors de la terra en que hem nascut. Sense ell ara seriem menys lliures i menys savis. Gràcies mestre!
