La galeria Francesc Mestre Art (Enric Granados, 28 de Barcelona) ha prorrogat la seva exposició “El TBO i els seus dibuixants” que inicia el cicle prometedor que han anomenat “Il·lustradors il·lustres”. És una bona notícia per qui encara no hagi tingut l’oportunitat d’anar-hi. Amb el títol de l’exposició ja ens fem una idea de per on van els trets.
Eduard Rifà va inventar unes llanternes que s’anomenaven LOT i ara trobem al diccionari la paraula Lot com a sinònim de llanterna. De la cinta adhesiva alguns en diem Cel·lo, també agafant la part pel tot. És el cas del TBO. Tebeo, al diccionari, vol dir “revista infantil il·lustrada” i a l’Enciclopèdia Catalana comenten que “el seu nom ha esdevingut genèric del que hom designa també amb l’anglicisme còmic”. Parlem, doncs, d’un producte d’una gran popularitat. Va aparèixer a Barcelona l’any 1917 i que ha marcat la infantesa de moltes generacions de catalans.
Només cal fer quatre preguntes i sentirem parlar dels “invents del TBO –expressió que s’ha popularitzat a l’hora de parlar d’idees arrauxades- del Dr. Franz de Copenhaguen”, que tant van contribuir a fer volar la imaginació de la mainada, o de “la família Ulisses”. A mi, em sap greu, però això ja se’m va escapar -tot i que me’n va arribar algun exemplar- i em vaig distreure amb Mortadel·lo i Filemó, d’Ibáñez, i Zipi i Zape, d’Escobar. Per cert, tots dos autors havien passat pel TBO. Francesc Mestre Art recull originals d’ells, però també de Benejam, Méndez Álvarez, Muntañola, Nit, Opisso, Tínez, Castanys, Coll, i un llarg etcètera, tot concentrat en un espai força petit, no gaire més gran que les dimensions d’uns quants TBO oberts. És per això que ens sentim en la intimitat, com si estiguéssim llegint les vinyetes –i escodrinyant-ne els detalls, més important encara- el dia que ens quedàvem a casa empiocats i no podíem anar a escola.
“Còmics en una galeria d’art? Quina cosa més estranya!”, és possible que s’exclami. Després quedem embadalits amb un Roy Lichtenstein de la Tita Cervera. El tebeo no és pas cosa simple: llegim, sinó, Umberto Eco i els seus anàlisis semiològics de Superman, Peanuts o Steve Canyon. Pensem, també, que va ser una vinyeta la que va fer crear la Solidaritat Catalana i la que va empènyer Macià al catalanisme.
A banda d’aquesta exposició, el cicle “Il·lustradors il·lustres” d‘autors com Lola Anglada, Feliu Elias, Josep Aragay, Ricard Opisso, Romà Bonet, Xavier Nogués o Josep Obiols. A veure què ens ofereixen a la propera, que segur que serà molt interessant.
