IRENA SENDLER
Irena Sendler va morir als 98 anys el dia 13 de maig del 2008. Per molts aquests nom els deixarà indiferents perquè aquesta persona, que tenia la virtut de fer només el bé a la humanitat, no va buscar mai la fastuositat, ni la riquesa, ni conviure amb personatges que podien donar-li rellevància pública. La Irena es limitava a fer la feina que s’havia imposat sense esperar res, ni demanar res, ni lamentar-se per res.
La tasca que volia assolir era dura i perillosa. Durant la II Guerra Mundial els nazis van crear un “ghetto” a Varsòvia. Irena com a infermera va aconseguir entra-hi per controlar les malalties contagioses però s’emportava dins d’una ambulància, d’un taüt a nens desnodrits, tristos als que els hi havien robat la infància i quasi la vida.
Municiosament apuntava en un paper els noms d’aquells infants, guardats en un recipient amagat sota d’una pomera del jardí del seu veí, perquè quan la guerra s’acabés, poder-los retornar als pares que sobrevisquessin. Sembla impossible però la Irena va salvar d’una mort segura a més de 2.500 criatures que va donar en adopció en espera del retorn dels pares. La majoria van morir als camps de concentració nazis.
Entrava al “ghetto” amb un sac, una cistella i un gos. Als guardians els feia un xic de basarda l’animal i no entretenien a la Irena amb preguntes. I ella aprofitava l’ocasió per portar un nen més a refugi segur.
Aquelles criatures, ara homes i dones, devien venerar a la seva salvadora. Els havia tret d’una tragèdia, els havia consolat, els havia acollit tot i els risc que suposava el posar la seva vida en perill per uns éssers indefensos als que no coneixia, però malgrat tot estimava; i sentia una amorosa compassió per aquells nens als que havien robat el més valuós: els pares.
A l’octubre de 1943 la Gestapo va detenir-la i torturar-la, deixant-la paralítica.
L’any 2007 va ésser nominada pel premi Nobel de la Pau, que va guanyar Al Gore pel seu impuls pel canvi climàtic. La Irena ens va abandonar sense rebre cap premi important. El seu guardó fou la gratitud dels polonesos i la dels 2.500 nens que va salvar sense esperar cap recompensa.
Pels que vivim aferrats a l’egoisme, a viure bé i mirar amb indiferència al pròxim, Irene Sendler és un mirall de coratge i d’amor.
