Fa dos diumenges es va aprovar un nou decret del govern mitjançant el qual es decretava un nou estat d’alarma. I en contra del que una pot pensar quasi totes les mesures tenien a vore amb la població. I el seu control.
Fins ara, hem entés que les restriccions de mobilitat eren necessàries per no escampar el virus. Encara que fora a costa de la nostra economia i de la nostra salut mental. Vam complir des de març fins juny.
I ara tot sembla que ve abocat a un nou confinament domiciliari.
Hem assistit les darreres setmanes a la manera de governar d’una persona que d’haver governat qualsevol altra comunitat de l’estat espanyol no haver arribat tant lluny.
Sabem que el govern espanyol està per ajudar a les comunitats en la construcció legislativa de les restriccions de mobilitat que vulguen implantar però si les comunitats no volen, no es pot fer res.
Si no fóra perquè és una qüestió de vida o mort, donaria risa. Pero dona fastic, vergonya i enfada en graus superlatius.
La construcció de l’hospital de pandèmies, que per ara va duplicant el seu cost inicial i que la presidenta de la comunitat vol omplir amb personal d’altres hospitals. És a dir, gastar diners en una construcció que no servira per a la societat (si per al constructor al que li ha tocat aquest projecte sense licitar) i que minvarà el servei prestat per la resta d’hospitals.
La reunió amb el President del Govern, amb més banderes per metre quadrat de les necessàries, per arribar a l’acord que es faria a nivell estatal tot el que es fera a Madrid. Per deixar clar, que el centralisme estava més viu que mai. I tres dies després dir que ella no pensava complir.
La restricció de mobilitat per zones de salut, però sent les mes restrictives al sud (barris obrers) que al nord (barris rics).
I per últim, la reunió conjunta amb els presidents de Castella i Lleó i Castella la Manxa per dir que tancaven les tres comunitats autònomes pel pont de Tots Sants i pel de desembre, per a desdir-se en la mateixa roda de premsa i dir que tancarà per dies.
Torne a repetir que si fora la presidenta de qualsevol altra comunitat se li cridaria a l’ordre en un tres i no res; perquè no sols està jugant amb les persones que hi viuen allí, sino a la resta. I si fora Catalunya la que es portarà així, estic segurissima que el president de l’estat havera passat per damunt del president de la Generalitat per imposar ordres des de Madrid.
Va passar al principi de la pandemia. En Març, quan podien haver tancat Madrid. Perquè per culpa del centralisme que hi ha a l’estat espanyol tot passa per allí. Es inevitable, per tant, no escampar el virus a tot l’estat si no es tancava.
I ara passa de nou, però amb la gravetat que TENIM una presidenta que ens condiciona a tota la resta. Perquè el que fa aquesta política ens repercuteix a tots els que vivim a aquest estat. Estem en mans d’una senyora que està fent política quan necessitem a una persona que estiga al capdavant d’una crisi sanitaria que no té precedents en el món.
Necessitem més Jacinda Arden i menys Isabel Díaz Ayuso.
