Temps d’abdicacions i de dimissions. Pere Navarro, aquesta tarda mateix (ara és dimecres, quarts de 5 de la tarda). Potser ja era hora. Duran sembla que es fa enrere, però vés a saber. Ell sempre va a la seva. A la seva conveniència. La meva, en canvi i com que sóc molt influenciable, és fer cas del darrer consell rebut dels mentors i és per això mateix que aquests dies em dedico a llegir amb tota la calma del món “El rastre blau de les formigues”, de Ponç Pons (Alaior, 1956), que acaba de publicar Poesia dels Quaderns Crema. Poeta, narrador, traductor, crític literari, professor, veritable moralista ara que ningú ja no vol acceptar que li diguin què està bé i què està malament. Un poc massa d’esquerres pel meu gust, però igualment és tot un plaer llegir-lo. La caverna de Plató va ser la primera sala de cine i llegir per matar el temps és un assassinat. Naturalment, cadascú és lliure de fer el que més li plagui, només faltaria. Ara: qui encara no sàpiga res d’aquest llibre que dic, ni s’hagi encara assabentat de la seva publicació, farà bé de fer-se amb un exemplar tan aviat com pugui i assaborir-lo. Exactament això: assaborir-lo. L’autor és d’aquells pocs que prefereixen no veure ni ser vist. Ell mateix diu que fa temps que exerceix el dret d’estar desinformat des del seu retir a la cabana “Sa Figuera Verda”. I que hi ha escriptors que llegeixen, però que ell és sobretot un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu. Sempre de nit, a mà i amb tinta blava. Contar, narrar, sense haver d’explicar. De jove, vivia per fer classes. Ara diu que en fa per viure, tot intentant que totes elles siguin un pacífic sabotatge del sistema educatiu imperant. El que no em sembla cert, però, deixin-m’ho dir, és que el fet que et tractin de vostè vulgui dir que et veuen vell. També pot voler dir que no et coneixen prou, o que professor i alumnes no som allò que se’n diu exactament amics. O que et respecten perquè tu també els respectes sense tutejar-los a l’aula. Bé. Deixin-me també, en tot cas, recordar ara que aquest dissabte que ve, 14 de juny, a les 6 de la tarda, hi ha la convocatòria de Som Escola a Passeig de Sant Joan amb Gran Via. Per la llengua sense la qual ja no hi seríem i justament per això volen des de sempre arraconar-la, si no suprimir-la. Jaume Sastre, professor, és en vaga de fam a Mallorca des de fa ja massa dies. És molt trist. La millor religió és ser bona persona, diu Ponç Pons. I parlant justament de la llengua afegeix que Hegel conjecturava que la revolució consisteix en la conservació i la superació i que, per tant, per ser revolucionaris de veritat hem de conservar el paisatge (menorquí en el seu cas, és clar) i superar la denigrant diglòssia que ens fa menysvalorar la nostra llengua i la nostra cultura. Un poc més d’abrandament, doncs, sisplau. I tothom que pugui i vulgui, perquè així ho senti, ja ho sap. Dissabte, 14, Cercavila per l’Escola Catalana, digna, de qualitat i en català. Passeig de Sant Joan amb Gran Via. Barcelona. 6 de s’horabaixa.
