Pedagog, escriptor, comentarista cultural, activista, emprenedor, mestre de mestres… Un home responsable i amant de la seva família, el seu treball i el seu país.
Si no es considera aquestes grans coses com a pròpies, corren el risc de no ser de ningú.
Un home d’un altra temps – més difícils per cert – que va saber afrontar els reptes que ara molts defugen per comoditat,.
El senyor Joan va emprendre l’ ensenyament del català malgrat la repressió i el perill que comportava. Va participar en iniciatives culturals, en favor del país i d’ una missió, transmetre la cultura catalana a les següents generacions.
Com a pedagog se li reconeix el valor de fer unes escoles on el model educatiu fou molt millor que l’ estandar del ministeri i fins de les actuals, en molts llocs.
El senyor Joan era un home seriós, però amb un sentit de l’ humor fi i esmolat. En reunions familiars sempre conversa amena, que donava gust d’escoltar-lo.
Qui l’ ha tingut com a professor diu que quan entrava a l’aula es feia el silenci. Impartia les matèries sense alçar la veu i explicant anècdotes sobre el tema.
Una de les darreres vegades que vaig parlar amb ell, va ser en motiu del primer aniversari de El Mati. Amb els companys vàrem organitzar un acte commemoratiu al CIC. Vaig creure oportú de dir-li, i al trucar-lo em preguntà si hi podia assistir-hi. Quin privilegi!
L’ endemà va trucar a casa, dient que si el podria acompanyar amb taxi de casa fins al CIC, i així ho vàrem fer.
En acabar, al marxar va voler felicitar-nos per la iniciativa d’ aquest diari Desprès d’ un silenci va dir “al seu moment no vaig entrar en el tema de la informàtica tot i promoure’n l’ ensenyament i l’ us a les escoles. Ara ja es massa tard per fer-ho”.
Els grans homes sempre es veuen inacabats.
El recordaré sempre atent, educat i amb un somriure al llavis quan l’anaves a trobar.
Descansi en pau Joan Triadú, patrici, patriota.
