La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, acompanyada de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Francesc Balada, han rebut aquest matí al conseller Carles Mundó i a la família del conseller Joaquim Forn a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.
La família del conseller Joaquim Forn ha dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya 15 carpetes amb 1.500 cartes. Els familiars del conseller n’han tingut cura i han fet la classificació, d’acord amb els criteris tècnics que l’ANC, va facilitar, a petició d’ells, a les famílies dels membres del Govern i les entitats socials sobiranistes de presos i exiliats des dels Fets d’Octubre de 2017.
Per la seva banda, el conseller Carles Mundó ha formalitzat avui el lliurament de 1.856 cartes, 146 targetes postals i 1 llibre fotogràfic de record rebuts a la presó d’Estremera (Madrid) durant els seus trenta-tres dies d’empresonament, entre el 2 de novembre i el 4 de desembre de 2017.
La consellera Ponsa ha agraït l’acollida d’aquesta correspondència a l’Arxiu Nacional, “el garant de la història col·lectiva del nostre país”.
Laura Masvidal, esposa del conseller Joaquim Forn, ha afirmat que “tenen el convenciment que la història la fan les persones i per tant, estan dipositant una part molt valuosa de la història”.
El conseller Mundó, per la seva part, ha manifestat la voluntat d’altres presos i exiliats d’afegir-s’hi, i ha dit que li consta que ja ho estan treballant la presidenta del Parlament Carme Forcadell, i el conseller Josep Rull.
L’Arxiu Nacional de Catalunya ha creat una nova col·lecció amb el nom Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306, amb la voluntat d’aplegar i preservar en un futur la correspondència rebuda pels presos polítics i exiliats.
Els primers contactes i l’avaluació inicial
La voluntat de creació d’aquesta col·lecció arrenca la primavera de 2018 quan per iniciativa de Laura Masvidal, esposa del conseller Joaquim Forn, l’ANC inicia els contactes amb familiars dels presos i exiliats, amb relació a la gestió de l’enorme volum de cartes que rebien aleshores a la presó i així aconseguir una correcta gestió per al seu ús i conservació futura.
Una primera reunió amb Meritxell Lluís, presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que representa les famílies dels presos i exiliats polítics, va permetre copsar la feina de catalogació feta fins aleshores en el cas de la documentació del conseller Josep Rull i les seves necessitats. Des de l’Arxiu Nacional es van transmetre a l’associació quins eren els criteris tècnics més adients per dur-la a terme i es van facilitar eines informàtiques ajustades al cas concret per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior a l’arxiu.
L’Arxiu Nacional de Catalunya, a banda del suport tècnic, va transmetre a l’associació la rellevant importància que es conservés aquesta correspondència i la conveniència que ho fos de manera unificada, dins una col·lecció documental de cartes als presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya. Des del primer moment les famílies han estat molt conscients de la importància patrimonial històrica d’aquesta correspondència.
Creixement de la col·lecció, tractament arxivístic i difusió
Una vegada incorporada la documentació dels consellers Mundó i Forn, amb els successius ingressos que s’incorporin a la col·lecció pròximament, el centre durà a terme el tractament arxivístic, amb l’objectiu que sigui accessible a través de la identificació de tots els corresponsals possibles.
Cal tenir en compte, que l’accés a aquesta documentació caldrà necessàriament que sigui restringit durant anys, atès que la legislació vigent, per a la documentació que conté dades personals sensibles (les de caràcter ideològic són en el nivell màxim de protecció), estableix un període (si no es disposa de l’autorització expressa del propi interessat), de 25 anys des de la mort del productor del document o (si se’n desconeix la data i no és possible escatir-la) de 50 anys des del moment de la seva creació. Tot i aquests extensos períodes de reserva, pensem que la conservació d’aquesta documentació permetrà llegar a les generacions futures un testimoni de primera mà, extraordinàriament original i insubstituïble, de la manera en la qual una part important de la societat catalana va viure la repressió contra els organitzadors del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya convocat pel Govern de Catalunya el Primer d’Octubre de 2017.
