El darrer sermó de Mossèn Vidal publicat al Matí Digital va ser el del diumenge de la Santíssima Trinitat, el passat mes de maig. Ja feia uns mesos que la malaltia l’encalçava però, mentre les forces li ho van permetre, no va faltar ni als seus compromisos com a Rector de Santa Maria de Badalona i delegat de la Pastoral Universitària del seu Bisbat, ni amb els seus lectors del Matí, amb els que va estrenar-se com a columnista el gener del 2010 glossant l’essència de la recomanació de Maria a les bodes de Canà (feu el que Ell us digui). De ben aviat, tot just refundat El Matí en la seva versió digital, el vàrem anar a cercar per a demanar-li els seus Sermons Badalonins. El seu sí va ser tan senzill com immediat, i la seva puntualitat i rigor en l’acompliment del seu compromís va fer que els directors d’aquest diari poguessin mesurar el temps segons l’arribada dels seus articles: si tenim l’article de Mn. Vidal som a dissabte a la tarda. Així va ser al llarg de més de tres anys i de 171 sermons que podeu rellegir aquí.
El vàrem anar a trobar perquè ens admirava la seva vocació tardana; l’exemple de la seva coherència; la curiositat de veure un vell enginyer del Químic fent pastoral a la xarxa; i vàrem trobar-nos tot això i més: aquella mena de senzillesa que és a la fi l’art de la vida, l’ordre i la pulcritud d’uns textos afinats, pensats, planers i rodons… textos que acompanyaven i convidaven a pensar, sense estirabots ni filigranes estèrils, com plantejaments d’equacions ben resoltes. Textos que retraten tot un caràcter, a la fi.
Ara la malaltia ens en privarà: perdem un columnista i guanyem un lector Allà des d’on ja només podem comptar amb la seva pregària, de la que esperem fer-nos dignes mantenint-nos fidels al seu record i acompanyant en el dolor a la família que deixa.
Al Cel Sia.
