Josefina Carabias va ser una advocada i periodista madrilenya del segle passat que va passar a la història per ser la primera dona a l’Estat en dedicar-se al periodisme, explicant els períodes històrics de la Segona República, el franquisme o la transició.
La periodista va obrir camí quan simplement no existia per a les dones. Carabias va ser la primera dona a Espanya que es va dedicar professionalment a la informació, en una època en què informar, preguntar i opinar eren actes reservats gairebé exclusivament als homes.
I és que recordar Josefina Carabias avui no és un exercici de nostàlgia. És una advertència. Perquè mentre celebrem pioneres que van lluitar per la llibertat d’expressió, veiem com l’extrema dreta torna a qüestionar el paper del periodisme, a desacreditar els mitjans, a assenyalar professionals i a simplificar la realitat amb discursos d’odi i por.
La figura de Carabias ens recorda que el periodisme lliure no és un regal: és una conquesta fràgil. I que cada vegada que es menysté la premsa, que es persegueix la veu crítica o que es nega la diversitat, no només retrocedim políticament, sinó també democràticament.
Defensar el llegat de Josefina Carabias és defensar un periodisme valent, lliure i compromès. I avui, en un context marcat per la desinformació, l’increment del pseudoperiodisme i l’extrema dreta més present que mai, es fa més pal·lès que mai la reivindicació d’un periodisme crític, veraç, contrastat i amb professionals que signin cadascuna de les cròniques, articles i notícies que elaboren. Pel dret a la informació, per garantir un sistema democràtic robust i per fer front a l’onada ultra i populista a la que ens enfrontem.
