Josep Rull i Andreu (Terrassa, 1968) és advocat de professió. Ha estat una de les cares visibles durant els darrers anys, esdevenint Conseller de Territori i Sostenibilitat l’any 2016 amb el govern de Carles Puigdemont i empresonat el 2017 per la causa del procés.
Sortiu de la presó sense ressentiment ni rencor. Com es gestiona aquest sentiment?
El no tenir odi és allò que ens han ensenyat a fer però sobretot és un mecanisme d’autoprotecció extraordinari. Ara fa just un any, quan se’ns va revocar el tercer grau, va ser un dels pitjors moments d’estada a la presó: fas plans, previsions, sortides. I d’una manera imprevista i abrupta ens tanquen a la presó, ens treuen el tercer grau i tot allò que jo sé de Dret queda absolutament anul·lat. En plena pandèmia, se’ns va confinar durant 10 dies 23 hores a la cel·la. Això és molt llarg, complicat i l’odi es va desbocar al meu cor, t’esquinça per dins. Aquell període de temps, que vaig passar 54 dies sense poder veure els meus fills, vaig aprendre a superar aquesta situació. Si tu caus víctima de l’odi, quedes perdut. La nostra victòria és haver sortit amb un somriure als llavis i amb les conviccions intactes.
Has conviscut al llarg d’aquests darrers tres anys a un mòdul amb persones que són allà dins per haver assassinat, violat o robat. Què senties, al veure-ho?
Hi ha dos moments a la relació amb algú: primer, no saps què ha fet l’altre i per tant aprens a no prejutjar. Quan entres a dins la presó, veus a aquells homenots que són immensos i musculats, que no riuen. Després, el que val és la teva experiència concreta amb cadascun d’ells. A vegades, saps que han fet delictes molt contundents i terribles però si hi ha d’haver una segona oportunitat no seré jo qui els torni a jutjar un altre cop. Hi ha delictes que, lògicament, són més fàcils de païr que d’altres: els que són vinculats a violacions, em costava molt més que d’altres, per exemple.
També hi ha una part de presó social, que veus quina és la seva biografia, quins són els seus antescedents, on ha nascut i quines oportunitats o no ha tingut i que acaba a la presó.
N’has extret algun lema, de la presó?
El lema és que la llibertat la decideixes tu, que ets lliure en la mesura que tu vols ser lliure. La llibertat física te la poden treure, però la llibertat mental d’allò que penses, que estimes o vols no ens l’han tret mai.
Parlant d’humanitat… Has trobat a faltar algun gest o visita?
El moment més terrible que recordo haver viscut a dins la presó, i havent d’experimentar el que és la por, va ser la vígila de Reis de l’any 2019 on el meu fill petit cau dins la presó, es dona un cop i cau inconscient. El porten a l’hospital de seguida, jo no el vaig poder acompanyar a l’hospital i em van tancar a la cel·la mentre el meu fill era a l’hospital i no sabia si era greu, molt greu o de què anava. No li desitjo a ningú.
Veurem a Josep Rull a la primera línia política d’aquí a un temps? N’han quedat ganes?
Ara per ara no ho veurem. Ganes sempre n’hi ha, i no serà un Tribunal espanyol qui decideixi quan puc o no fer política, però estic a una etapa personal que la meva prioritat és poder recuperar la meva família i de manera molt concreta als meus fills, que han estat massa temps sense pare. Estaré a disposició del que em demanin, però la política institucional, més enllà de la meva inhabilitació, la deixo de banda.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a l’enllaç del programa ‘La veu de Vila’, de Ràdio Viladecavalls.
