Algunes persones s’han fet famoses en els darrers anys per lluitar per revertir l’envelliment tant pel que fa a l’epigenètica com a les mateixes cèl·lules i per intentar rejovenir tots els sistemes corporals fins a nivells juvenils. És una lluita aferrissada contra la mort i per aconseguir mantenir o rejovenir l’organisme.
Els exemples més coneguts són el del Dr. David Andrew Sinclair, bioquímic australià i professor de Genètica a la Harvard Medical School va fundar amb un altre soci el Paul F. Glenn Center for Biology of Aging Research i el de Bryan Johnson, un emprenedor estatunidenc fundador de Braintree i Kernel.
Tots dos propugnes prendre diferents suplements i canvis a l’estil de vida. Hi ha coincidències en el que postulen. Jo penso que algunes de les coses que suggereixen no són massa adequades i tot i ser interessants, millor seria que l’alimentació les proporcionés. Bàsicament em refereixo a les substàncies bioactives. Amb els micronutrients, hi coincideixo bastant. Crec que la suplementació és una bona opció. El meu raonament és que les persones grans mengen menys quantitat d’aliment que les joves i, en conseqüència, també de micronutrients. Persones grans i joves requereixen els mateixos micronutrients.
A banda d’això, crec que és bo advertir sobre els suplements de vitamines A i E. No els recomano gens. Són productes que fàcilment donen lloc espècies reactives que poden ser nocives. Aquestes vitamines s’han de prendre amb l’alimentació, ja que els suplements podrien ser cancerígens.
Una de les substàncies que tots dos recomanen és la betaïna o trimetilglicina, suggereixen prendre quantitats molt grans de betaïna en forma de suplements. La betaïna és una substància que l’organisme produeix de manera natural per oxidació de la colina i que també s’adquireix per l’alimentació. La betaïna, tot i no ser essencial, és a dir, l’organisme la produeix, pot ser convenient prendre-la. Seria el cas en què la ingesta de colina sigui baixa o que manqui a la dieta la colina o la betaïna. També és una via de suport relatiu quan manca folat i vitamina B12.
Des d’un punt de vista estricte, amb prou vitamina B12 i folat, la betaïna és aparentment innecessària. Tanmateix, hi ha dades que indiquen que la betaïna pot contrarestar els canvis relacionats amb l’envelliment. Amb l’edat, la capacitat de metilació pot disminuir. Aleshores, prendre betaïna podria ajudar a mantenir un bon equilibri epigenètic, ja que incrementa el potencial de metilació en augmentar la concentració d’una substància denominada S-adenosilmetionina o SAM. SAM és el principal donant de metil en les síntesis de substàncies biològiques.
Per als no entesos en Bioquímica, diré que quan volem fabricar molècules a l’organisme, de vegades hem d’afegir un àtom de carboni i ho fem amb un grup metil. Aquest grup metil el proporciona SAM. Hi ha molts exemples de metilacions. Gran part de la regulació genètica depèn de metilacions de l’ADN. La manca de metilació ens pot provocar algun tumor.
En tenim altres exemples, com ara la síntesi de les beines de mielina. Sense el donant de metil, la vida no funciona. Naturalment, el bon funcionament cerebral requereix moltes metilacions. Els grups metil també són imprescindibles per a la síntesi de creatina, carnitina, fosfatidilcolina i els neurotransmissors dopamina i serotonina.
Una altra de les coses que fa la betaïna és reduir la concentració d’homocisteïna en sang. La concentració elevada d’homocisteïna s’associa a més risc d’accidents cardiovasculars, a l’envelliment cel·lular accelerat i al deteriorament cognitiu. Estrictament, tampoc seria necessària, però disposar de betaïna és una garantia, ja que amb l’edat sovint hi ha risc de dèficit de vitamina B12 activa.
En molts casos, la betaïna es fa servir per sintetitzar fosfatidilcolina. Si manca fosfatidilcolina els triglicèrids formats a partir de l’excés d’hidrats de carboni s’acumulen al fetge i causen esteatosi hepàtica no alcohòlica (fetge gras). En aquest cas, la ingesta de fosfatidilcolina a la dieta faria innecessària la betaïna.
En teoria, prendre fosfatidilcolina podria fer innecessari prendre betaïna, però no sempre serà així. La betaïna es produeix a partir de la colina al fetge i els ronyons i si aquests òrgans no estan en perfectes condicions, podria produir-se un dèficit. Fàcilment, amb l’edat, la capacitat de síntesi del ronyó baixa.
La conclusió és que la parella colina betaïna estan íntimament relacionades, però és convenient que disposem de prou quantitat d’ambdues. Si és així, tindrem un metabolisme ben greixat. No hi ha cap indicació ni dada que indiqui que cal suplementar més del que el cos necessita i això es pot obtenir de l’alimentació, sempre que sigui correcta.
És interessant destacar, que l’exercici repetit augmenta la síntesi renal de betaïna i ajuda la gent gran a mantenir-se sana.
Quins són els aliments més rics en colina? El que més en té és el rovell d’ou i després l’ou sencer. En quantitat similar a l’ou, el fetge de bou i els fetges en general. Prenent ous ja ho farem molt bé.
Quins són els aliments més rics en betaïna? La remolatxa el que més. Posteriorment, trobem espinacs crus, germen de blat, quinoa, civada i cacauets.
Ja sabeu, segons sembla, prendre ous, remolatxa, espinacs i germen de blat en quantitat, ajuda a viure molt i amb salut. El fetge no cal, amb els ous ja anireu bé. Dic que no cal perquè sé que la majoria de la gent no és gaire aficionada a menjar aquesta víscera.
No aconsello prendre suplements de betaïna, sí una bona dieta. Prendre fosfatidilcolina pot ser una bona estratègia quan no es digereixen bé els greixos, però res més.
