Porto tres dies donant-li voltes i no acabo de treure’n l’entrellat. Parlo dels resultat de ERC a les europees. La mateixa nit , i a la vista de la comparació que se’ns oferia amb les altres europees, quedava clar que hi havia una part substancial dels nous votants d’ERC que provenien del PSC. Si … però no. Comparar-ho amb els resultats d’unes eleccions de ara fa cinc anys em semblava absurd. Han passat moltes coses d’ençà i no ho veia prou clar. I aquest mati, en veure el resum dels resultats de totes les conteses electorals tots junts que ens oferia l’Ara i si es comparava amb les darreres eleccions del parlament, de cop i volta m’ha semblat que els votants havien de venir de CiU. La tesi es senzilla: només s’ha movilitzat el votant independentista ( de nova fornada: joves, ex-psc, progres, i sobretot convergents anti Duran), mentre que els votants PSC-PSOE s’han quedat a casa.
La veritat és que, sigui com sigui, la gent ha confiat un cop més no en ERC (que també) sinó en Junqueras. Junqueras s’ha convertit en el símbol de la resistència tossuda i tenaç. Al revés que el president Mas que basa tot el seu esforç electoral en demanar que es confii en ell com a president ( és a dir, que donem suport al càrrec institucional que representa), en Junqueras ens demana que confiem en nosaltres mateixos. El seu discurs, abans, durant i després de les eleccions és el mateix: només importa el procés. Ell, el partit, els resultats, nosaltres tots, només ens devem al procés de independència que sembla per fi a tocar. Al menys hem de poder votar. I això, ara ho és tot.
El president ens demana confiança però, alhora, dorm amb l’enemic, ja que el secretari general de la seva coalició electoral és un ferri defensor de un pacte amb l’Estat. Posició legítima, però del tot contraria al procés que en qualsevol cas ha de tirar endavant amb o sense pacte amb l’Estat. El president ens tindrà al seu costat quan al seu costat hi hagin els qui defensen el procés sense “peròs” i per damunt de qualsevol altre consideració.
Junqueras ens demana que seguim endavant sense defallir. Que només existeix la consulta i que mai ho tornarem a tenir tan a tocar la nostra llibertat com a poble. Es diu Junqueras, és de Sant Vicenç dels Horts, és professor d’universitat i fa política per què vol que el procés esdevingui l’única raó de ser de la política catalana. No hi ha cap tàctica. Ho sento pels meus amics convergents. Així ho han entès prop de 600.000 catalans que han votat per un procés sense “peròs”. I el president de l’autonomia que no defalleixi i que prioritzi la consulta i el procés. Que si no ho fa, i aquesta és la autèntica lectura dels resultats, hi ha qui agafarà el relleu, si no l’ha agafat ja. El resultat de ERC té una única explicació i no li donaré ja més voltes: Junqueras. Ell és la garantia del procés.
