Convergència s’equivocaria moltíssim tornant a plantejar un nou Junts pel Sí a Madrid o a Catalunya. I ERC encara s’equivocaria més acceptant-ho. Junts pel Sí és un invent que té data de caducitat: el compliment del full de ruta i la convocatòria d’eleccions constituents. El mandat electoral explícit és preparar les lleis de desconnexió, preparar les eines d’Estat, declarar la nova legalitat i convocar eleccions. I això és el què ha de fer, perquè és per això que els hem votat. Pot pactar addicionalment, tal com ha passat, convocar un referèndum, si amb això ajuda al procés. Això és Junts pel Sí, un pacte excepcional per un moment excepcional.
Però Junts pel Sí no és una nova Convergència i Unió, per molts motius. Cada cop que torno a sentir parlar de la possibilitat de “reeditar Junts pel Sí” em sona a sortida d’emergència convergent. És evident que els convergents estan electoralment desesperats. Els dos darrers resultats a les eleccions de Madrid son contundents en vots, malgrat la reculada en diputats no hagi activat les alarmes. Però si tornessin a haver-hi eleccions a Espanya per tercera vegada convergència podria acabar tornant a recular i patir una davallada de vots i escons que facin trontollar la renovació del projecte polític. Seria una enorme covardia per part dels convergents davant d’aquest escenari, cada cop menys probable amb els moviments interns del PSOE, reprendre la via del xantatge públic a ERC per intentar forçar un “Junts per Madrid”. Junts pel Sí no pot ser un bot salvavides pels convergents.
Tampoc té cap sentit electoralment unificar un projecte de centredreta amb un de centreesquerra. És del tot evident que això, ara mateix, resta vots per la dreta i, sobretot, per l’esquerra. Si volem ser majoritaris necessitem dos partits independentistes forts: un per la dreta i l’altre per l’esquerra. Que el balanç de forces momentàniament pugui afavorir a ERC no pot ser motiu pels convergents per unificar les opcions.
I deixo en el tinter les justificacions més inconfessables per si malauradament els fets m’obliguen a tornar a parlar del tema del Junts per Sempre. Ara només compta encarar els mesos finals amb tota la intel·ligència del món per part de Convergència i ERC. Seran moments dificilíssims, on ens voldran dividir i on la temptació de reeditar debats estèrils sobre la unitat poden sortir a la palestra. Si us plau, convergents mireu a barraca. Si us plau ERC no cediu. Arribar al final del procés és possible. Junts pel Sí, amb permís de la CUP, ho pot fer possible. No perdem el nord.
