L’Institut de les Regions Europees, amb seu a Salzburg (Austria) ha donat el seu premi de periodisme bianual al llibre de “Die Übersetzung der Unabhängigkeit” (“La traducció de la independència”, la versió catalana del qual duu el títol “Què en penses, Europa?”). Aquestes són les paraules d’agraïment de Krystyna Schreiber (traduïdes de l’anglès) el dia que va rebre el premi a la ciutat austríaca davant els representants polítics de diverses ciutats, regions i institucions europees i internacionals.
Distingits senyores i senyors,
És per mi un gran honor d’estar avui aquí amb vostès a aquesta bella vila de Salzburg per rebre aquest premi.
Jo sóc de l’Alemanya de l’est i fa més de 10 anys que visc a Barcelona. Tots aquests darrers sis anys he seguit amb gran interès la creixent mobilització pacífica dels ciutadans de Catalunya. Com vostès potser saben més d’un 75 % de la població catalana desitja que se celebri un referèndum vinculant sobre el seu futur polític. Malauradament a l’altra banda de la taula no hi ha absolutament ningú que vulgui escoltar-s’ho.
També he observat que sembla molt difícil de comunicar els problemes i les esperances d’aquests ciutadans a Catalunya fora de la seva regió, no tenint un estat al seu darrera. Durant molt de temps les noticies internacionals sobre aquest moviment eren molt negatives i lluny de la realitat que hom podia observar al damunt del terreny. Especialment en ocasions com l’onze de setembre quan més d’un milió de persones participaven en gegantines manifestacions organitzades per entitats civils -no per partits, ni pel govern- per expressar el seu desig de votar. I tot plegat sense trencar ni un sol got. Aquestes haurien de ser certament bones notícies.
Per això em vaig decidir a escriure aquest llibre. Perquè en darrer terme es tracta de democràcia, de comprensió mútua i de dignitat, que són uns valors bàsics del projecte europeu.
Catalunya ha estat un participant actiu d’aquest projecte europeu ja abans de què Espanya, ara fa 30 anys, esdevingués membre de la UE. Els catalans senten aquesta com la seva llar natural i desitgen donar-li suport amb totes les seves forces.. El fet és que en els darrers 10 anys Catalunya ha esdevingut la llar de més d’un milió i mig d’immigrants vinguts de tot arreu; actualment només el 32 % de la població de Catalunya és d’origen català. Fa ben poc que el govern català va oferir d’acollir 5.000 refugiats de Síria per ajudar en aquesta situació de grans reptes amb la que s’enfronta la Unió Europea. Per a mi com a alemanya és també molt digne de remarcar que al Parlament català no hi ha ni un representant de partits d’extrema dreta. Per això, en aquests moments amb tantes dificultats per la UE, sembla important, gairebé una oportunitat, retornar als ciutadans de Catalunya la seva dignitat, deixant-los decidir, de manera lliure i democràtica, en una matèria tant important que ha de decidir el seu futur i el de les generacions que vinguin després.
Ahir, en els discursos d’obertura, es va dir que una de les fites del projecte europeu era fomentar l’esperança i la comprensió mútua. Aquest és exactament l’objectiu pel que treballen els ciutadans de Catalunya. I per això vull agrair molt especialment l’Institut de les Regions Europees, perquè amb aquest reconeixement, amb aquest premi, penso que hem fet un petit pas més en direcció de l’Europa que desitgem llegar als nostres fills: l’Europa dels ciutadans, l’Europa de la democràcia. Moltes gràcies.
