Continuació…
I Ivan Karamazov li fa aquesta altra i semblant consideració, al seu germà Aliosha: “Cert senyor culte i la seva dona es diverteixen assotant una filleta seva de set anys. Al pare li complau que el bastó tingui també espines. ‘Així farà més dany’. diu ell. Hi ha persones que s’enardeixen fins al sadisme a mesura que van colpejant, Pegaven la filla durant bastant minuts; un dos, cinc, deu minuts, i cada vegada més fortament. Al final la nena, esgotada tota la seva fortalesa, amb una veueta ofegada, crida: ‘Clemència, papà, clemència papà meu’. El fet esdevingué un escàndol públic i arribà als tribunals de justícia…Et puc narrar-te altres relats relacionats amb nens russos. No parlo dels dolors morals dels adults, perquè aquests ja han assaborit el fruit prohibit. Que el dimoni se’ls emporti ! Però els nens innocents. Vols que calli perquè el veig patir …!”
I continua Ivan: “No vull de cap manera, que la mare abraci el botxí…que no s’atreveixi a perdonar-lo…no té cap dret a perdonar els patiments del seu fill fet a miques, i que no tingui l’atreviment de perdonar aquell botxí, encara que la mateixa criatura el perdonés…Que potser hi ha, en tot el món, algú que pugui i tingui el dret a perdonar ? No la vull pas aquesta mena d’harmonia, aquesta actitud no la vull per amor a la humanitat. Prefereixo quedar-me amb els patiments sense castigar. Serà millor que em quedi amb el meu dolor sense venjar i amb la meva indignació, encara que no tingui la raó. Han posat un preu massa alt a l’harmonia, no és pas per a les nostres butxaques pagar tant per l’entrada. M’afanyo, doncs, a tornar el meu bitllet d’entrada. I si sóc un home honrat, tinc l’obligació de tornar-lo com més aviat millor. Això és el que faig. No és que no cregui en Déu, Aliosha; em limito a tornar-li respectuosament el bitllet”. És aquesta la solució cristiana davant la mort dels innocents ? No ! És aquesta l’actitud del cristià quan diu: “Jo als assassins no els perdonaré mai”. No !
Caldrà recordar allò que el mateix Dostoievski deia en una altra ocasió: “Estimar una persona vol dir veure-la com Déu l’ha pensada”.. Per això és impressionant sentir la resposta del bon Aliosha: “Fa un moment, has preguntat: hi ha, en tot el món, un sol ésser que pugui perdonar i que tingui dret a fer-ho ? Doncs bé, aquest ésser existeix, i ho pot perdonar tot a tothom i per tot arreu, perquè ell mateix ha vessat la seva sang innocent per tothom i per a tots. Tu, d’Ell, te n’has oblidat, i és a Ell, precisament, en qui recolza tot l’edifici, al qui preguem cridant: ‘Tens raó, Senyor ! Els teus camins se’ns han revelat !’.”
No ens sona tot això magnífic quan es debat una pau, que podria ser definitiva ? Hem de ser clements i hem de saber perdonar. Quan es busca la pau cal viure heroicament l’amor als enemics. Quin paper hi poden tenir els populars del país basc, els d’Amaiur, els socialistes bascos i els del PNB ? Crec que molt. El que no pot fer el nou govern és menysprear d’entrada els abertzals i no dialogar amb ells. Si no, podem plegar tots i continuar amb unes baralles que s’eternitzaran. N’hem d’aprendre encara molt del que significa la pau, el perdó, la clemència en aquests i en altres àmbits de la vida.
