La declaració universal de drets humans, el pacte Internacional de drets civils i polítics, el pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, tots aprovats dins el marc de les Nacions Unides, van generar arran de la segona guerra mundial la convicció de que la pau en el món s’havia de construir a partir del reconeixement de drets a les persones i que per tat calia redactar-los, i proclamar-los de manera universal. La pau i la justícia van del bracet.
El sistema de les Nacions Unides, apel·la també a un sistema de normes, amb pretensió d’universalitat i crea un Comitè de Drets Humans i un Tribunal Internacional de Justícia. Tot i així, un dels problemes als quals les Nacions Unides han de fer front, és l’existència de diferents cultures i tradicions que posen en dubte el caràcter realment universal de les declaracions de drets i per tant del propi concepte de justícia (així, veiem com alguns països àrabs sostenen les seves reserves en temes com la igualtat entre sexes o el mateix concepte de la dignitat de la persona, que prové de la tradició judeocristiana).
Avui que vivim en la era de la globalització, és urgent globalitzar també la justícia i el respecte als drets humans en tot el món. Sobretot, caldrà treballar per tal d’establir un ordre mundial basat en la justícia, com a valor bàsic. Malgrat les dificultats de l’ONU per tal de garantir la pau al món, i el seu paper en massa ocasions subordinat als interessos de les grans potències, qui anava a dir que finalment es posaria en funcionament el Tribunal Penal Internacional?. Penso que podem felicitar-nos de la creació d’aquest organisme i esperar que serveixi juntament amb altres instruments per eradicar els genocidis i els delictes contra la humanitat, a banda d’impedir el recurs a la guerra com a mecanisme factible per a solucionar els conflictes humans.
La justícia en el món globalitzat requereix que les relacions entre els diversos Estats, especialment del primer i del tercer món s’estableixin sobre bases renovades, però també superar arreu les grans desigualtats existents, la corrupció i les inestabilitats polítiques, lluitar contra la fam i la misèria, o contra l’explotació infantil, entre altres temes sempre urgents a l’agenda política i que no es poden oblidar. D’altra banda, una de les conseqüències més dramàtiques de la injustícia i de les desigualtats existents és l’augment dels fluxos migratoris cap els anomenats països rics, amb els problemes d’integració social que això pot comportar, però també l’increment de l’exclusió social al primer món.
En aquest context, considero que necessitem una ètica comuna, que uneixi pobles i cultures en un mínim comú denominador per a totes les persones de bona voluntat. Una ètica que defineixi clarament els principis que han de ser respectats arreu. Una ètica mundial que no permeti la dictadura ni l’abús del poder, ni la indiferència davant el genocidi de la població indefensa, ni el “bonisme” estúpid o interessat, ni tantes reaccions humanes inadmissibles moralment… Cal que reivindiquem amb contundència que el mal existeix, que és possible identificar-lo i que el bé, amb tota la diplomàcia possible, impedeixi que la gent es mati com ara a Síria, o a l’Afganistan.
La institucionalització d’estructures de poder mundial en defensa de la Justícia ha de portar-nos més Pau al món. Aquest és el meu desig per al proper any que ara comencem.
