“Quan la gent em pregunta per què ha ingressat vostè a l’Església de Roma?, la primera resposta -essencial, encara que en part sigui el·líptica- és: per desempallegar-me dels meus pecats. Doncs no hi ha cap altre sistema religiós que faci realment desaparèixer els pecats de les persones. Està confirmat per una lògica que a molts meravella, mitjançant la qual l’Església dedueix que aquest pecat confessat i pel qual se sent penediment queda totalment abolit, i el pecador torna a començar de nou com si no hagués pecat mai… I així el Sagrament de la Penitència concedeix vida nova i reconcilia l’home amb tot el que viu, però no ho fa com solen fer-ho els optimistes, els hedonistes i els predicadors pagans de la felicitat. El do es concedeix mitjançant un preu i està condicionat per una confessió. En altres paraules, el nom del premi és la Veritat, que també es pot anomenar realitat; però es tracta d’enfrontar la realitat respecte a un mateix. Quan s’aplica el procés només als altres, se li diu realisme.”
