A hores d’ara set persones estan en presó provisional per un suposat delicte de terrorisme. Dic suposat perquè hi ha secret de sumari i perquè no s’ha publicat quin era el material amb què aquestes persones pretenien “atemptar” algun lloc estratègic.
La branca penal del dret espanyol és des de 1978 molt garantista amb els drets dels investigats, abans imputats. Té dret a un advocat d’ofici, a guardar silenci i a romandre màxim 24 hores detingut pels cossos i forces de seguretat de l’estat abans de passar a disposició judicial o quedar lliure. Si no fora així, l’advocat i/o familiar podrien iniciar un procediment d’habeas corpus, pel qual l’autoritat competent havia de donar una resposta sobre la detenció.
Tot això si no es considera que pertany a un grup terrorista. Amb la presència de la banda terrorista ETA (i els GRAPO en el seu moment) es va considerar que podrien allargar aquest màxim de 24 a 72 hores. Amb l’aparició d’Al-Qaeda, es va ampliar a aquest grup eixa consideració.
Parlem de bandes organitzades, amb comandaments i persones disposades a matar. Per aquests casos és per al que la norma es va adaptar.
I clar, el problema ve en la qualificació de banda terrorista. Qui decideix que passen de ser un simple grup de manifestants a una banda terrorista? Podem posar en el mateix calaix als membres d’ETA que als membres dels CDR –Comitè de la Defensa de la República-?
Els primers tenien a Euskadi una organització de persones, monetària i armamentista sense precedents. Tenien caps que canviaven cada cert temps, zulos repartits per tot el territori euskaldun i part de França, tenien diners, que obtenien de l’impost revolucionari i dels rescats. I el més important tenien armes i les feien servir. Huit-centes vint-i-nou víctimes, 829 morts.
Podem dir el mateix dels CDR?
Si la resposta és “no”, el que està passant aquesta setmana amb aquestes persones detingudes és força greu. És l’autoritat judicial la que considera que són un grup terrorista sense haver comés cap delicte.
Perquè vull recordar que el dret penal espanyol no funciona com a “per si de cas fan el delicte” tal com passa a la pel·lícula ‘Minority Report’. Si no són una banda armada, amb una organització, estructura i armes (clavem ací pistoles, bombes, granades i còctels Molotov) no es pot aplicar la consideració de banda terrorista per a allargar la detenció i menys encara per decretar presó provisional sense fiança.
El que han trobat a una seu dels diables (agrupació que fa servir correfocs) és pólvora i material incendiari. Espere que tinguen més proves que això perquè si no els valencians i les valencianes tenim un problema greu segons s’arrimen les falles.
A banda, la Guàrdia Civil ha fet un comunicat en què diuen literalment “podrían estar preparados para llevar a cabo acciones violentas”. Ells creuen que unes persones que el que fan es pot considerar com actes de rebel·lió “podrien” estar preparant actes violents, però no aporten quins actes serien ni com els realitzarien.
Sembla que ve un octubre mogut. En res tindrem la sentència del procés i aquestes detencions i posteriors entrades a presó semblen un avís per a navegants. Perquè el moviment català ha demostrat ser pacífic en totes les ocasions, inclòs quan els cossos de seguretat saltaven sobre ells o dissolien manifestacions pacífiques amb porres. I això no va bé per al relat que es vol construir. Necessiten que siga violent i que hi haja un acte que ho canvie tot. Aleshores ja no tindran cap impediment en aplicar el vessant “per a grups terroristes” de la llei.
Mentrestant podem veure com s’estira la llei per crear una realitat paral·lela per construir un relat molt diferent de la realitat. Ens queda veure com des de la resta d’Espanya també comencen a dubtar d’eixa actuació policial, capaç de detenir a uns independistes però no de veure com l’imam que era confident a l’hora era la ment pensant d’un atac terrorista que si va matar a persones. Fa que t’ho penses un poc, veritat?
