Dèiem ahir amb uns amics que l’aprovació de la Llei d’Ensenyament de Catalunya és un fet històric.
Sí que ho és.
I això, amigues i amics, només ha estat possible quan el PSC mana. Cal felicitar-los. Ha estat una feina mereixedora d’una avinguda, d’un parc, d’un aeroport. Amb visió de país. Una tasca de govern a l’alçada de Roosevelt, Churchill, Adenauer, De Gaulle… tots plegats. Cal dir tot això i encara fem curt. És, deixeu-m’ho dir, sisplau, un monument de la visió d’Estat amb què ens regalarà el PSC quan en tinguem un (un Estat, vull dir).
Com és que en saben tant? Perquè n’han après a l’Escola Generalitat amb una beca que els hem pagat tots els ciutadans de Catalunya. Certament, a la mateixa classe han entrat un parell de trapelles que no progressen adeqüadament. Sempre passa. Però ho hem fet per a que el PSC es convertís en un partit de Govern i no en un còctel permanent on sona Serrat i es llegeix García Márquez o uns grans magatzems metropolitans que només deixen entrar els clients registrats amb targeta o una màfia d’aprofitats, d’espaviladets suburbans a ritme de rumba.
Perquè, vejam, vostés es poden imaginar una llei així amb el PSC a l’oposició? Jo no. Jo m’imagino al PSC de l’oposició muntant una plataforma amb els papàs i mamàs progres, els talibans de la USTEC, els altres gremis de privilegiats de l’ensenyament; amb ERC protestant perquè la llei no fa el castellà opcional, p.ex., amb els palmeros d’ICV demanant l’expropiació i enderroc immediats de tot centre concertat per elitista, sexista i burgès, amb l’AJEC demanant la incorporació urgent al curriculum dels cursos “Ús Saludable del Cànem”, “Tècniques de Fertil·litat Bisexual”; els del FAGC exigint una quota de mestres homosexuals a cada escola i institut… en fi, tot allò.
És el que sempre van fer. Ho veieu a la foto.
Ara no. Desprès d’aquesta temporada fent de President i de Consell Executiu, sembla que l’aprenentatge de la governació va bé. Sí, nois, sé que es cardat. Que ho passem malament. Que algunes coses que aprenen a l’escola desprès les fan malbé amb males amistats a Madrid. Però de tant en tant, convé fixar-se en el got mig ple del Tripartit: hem pagat una beca als tres –sobretot al PSC– per a fer aquest màster de governació i un dia vegin que des de l’oposició també es pot col·laborar amb seny. I no patiu, que totes les beques ténen termini.
