Ja és sabut que CiU concorrerà a les eleccions europees previstes per al 7 de juny en coalició amb el PNB i amb Coalición Canaria (CC), a banda dels socis habituals al País Valencià i les Illes Balears. Segons el contingut de l’acord, l’indepenent Ramon Tremosa anirà de número u de la llista, seguit per un nacionalista basc. El tercer lloc de la llista, en el cas que s’hagués reeditat la coalició Galeuscat amb el BNG, seria per a un galleguista.
Sense els homes d’Anxo Quintana, però, la cosa ha canviat. Segons els plans d’Unió i del seu líder Josep Antoni Duran Lleida, un democristià (perdonin, socialcristià) hauria d’ocupar el número tres, raó per la qual ja s’ha nomenat Salvador Sedó per ocupar el tercer lloc, el de l’Esperit Sant. És per aquesta raó i no per una altra que Unió ha torpedinat qualsevol acord amb el BNG, partit que havia d’ocupar el tercer lloc si s’hagués reeditat el pacte Galeuscat.
Però no sempre el vent bufa a favor de ponent i sembla que ara bufen vents atlàntics. El nou soci, Coalición Canaria, sembla que vol ocupar el tercer escó, un fet totalment comprensible si es té en compte que aquesta formació governa les Canàries i el seu líder, Paulino Rivero, n’és el president.
A les darreres eleccions europees, Coalición Canaria va obtenir 90.619 vots a les illes, la qual cosa suposa un 17 per cent de l’electorat canari. Podria arribar Unió, en solitari, al 17 per cent de l’electorat català? Vostès mateixos.
