El 21 d’abril del 2009 aquest diari publicava un celebrat article titulat
“La cadira ballarina de Salvador Sedó”. Aquest jove tigre democristià no va ser escollit a les eleccions europees del juny de l’any passat, però l’aplicació del Tractat de Lisboa preveu un increment del nombre d’escons del Parlament Europeu, que passarà de 736 a 751. Amb la reforma, Espanya passarà de 50 a 54 representants, fet que permetrà a Sedó entrar a l’eurocambra per la porta de servei i restar-hi fins el 2014 (de moment, ja ha perdut un any i mig).
En teoria, el canvi s’havia d’aplicar aquest desembre, però sembla que hi ha nuvolots a l’horitzó. Els francesos no ho veuen clar i no han decidit amb quin criteri passar dels seus 72 escons als 74 que li pertocaran. La reforma electoral de Nicolas Sarkozy ha fet que sigui difícil establir qui són els següents de la llista. I ja se sap que sense els francesos no es pot fer res i tot ha quedat bloquejat. Fonts de El Matí properes als socialistes també informen que, a fi de comptes, el Parlament Europeu tampoc té pressa per aplicar la reforma, per l’estalvi econòmic que suposa en sous i dietes, de manera que el seu president, Jerzy Buzek, aplica la vella dita de “qui dia passa, any empeny”.
Per cert, que no vagi per dit: si en Sedó ocupa algun dia el seu escó,
serà adscrit al grup del PP, al costat de grans demòcrates com Jaime Mayor Oreja.
