“Plántate y Diles que no piensas fichar. Pon el reloj a la hora de los locos de atar”. Joaquin Sabina
El 16 de novembre es va clausurar el XI Congreso Nacional para Racionalizar los Horarios Españoles. A casa nostra la Generalitat de Catalunya acabava de llançar una campanya sobre la reforma horària. Una campanya per difondre els seus beneficis i sensibilitzar la ciutadania sota el lema “Trobarem temps dins del temps”, que va durar fins al 18 de desembre.
La campanya té un caire “conceptual” per fer entendre a la ciutadania “que ha de trobar temps per a l’oci, la cultura i la família” i té com a objectiu “crear una opinió favorable” dels ciutadans per adaptar els seus horaris als europeus, segons ha dit el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès. Els únics àmbits en els quals la Generalitat té competència per adoptar canvis horaris són l’horari escolar, el de l’oci i la funció pública.
La població afectada per la conciliació és cada vegada més gran. En aquest sentit, llegim a l’informe d’ ARHOE que relaciona la impossibilitat de conciliar amb factors com la disminució de la natalitat, els canvis en el paper de la dona i l’home, l’empitjorament de la desigualtat i la pobresa o la segregació del mercat per gènere, entre altres factors.
ARHOE entén que “la conciliació de la vida laboral, familiar i personal no és elegible, és una obligació”. Des de la Generalitat apunten a la #reformahorària per acomodar l’activitat laboral de Catalunya als horaris europeus i proposarà un horari escolar de 8.00 a 16.00 apartir del curs 2018-2019. L’aprovació de la llei està prevista pel setembre del 2018, després d’un període d’informes i estudis que requerirà molt consens de tots els grups polítics.
Aquesta reforma horària tendeix a una organització racional perquè ara sopem més tard que la resta del món, dormim una hora menys que a Europa i mengem en un horari intempestiu. Cal dinar entre el migdia i les dues, la sortida de les escoles hauria de ser a les quatre de la tarda i el límit del prime time televisiu a les onze de la nit. Es tracta de compactar la jornada laboral, de flexibilitzar-la, i de gaudir de més temps lliure i autònom.
Autònom?! Sí, autònoma sóc jo! Emprenedora, al capdavant d’una empresa, Mosaiking, i mare de tres fills d’edats i necessitats diferents. La conciliació és un dret de tots però som les dones les més afectades pels conflictes que ocasiona i esdevé un factor de desigualtat que ens dificulta l’accés al mercat laboral, amb doble jornada, amb menys oportunitats de formació i desenvolupament professional. Ja hi som! La mateixa cantarella de sempre! I tot i que està bé que se’n parli, cansa i molt…
En els temps de les nostres àvies d’això no se’n parlava, perquè molt probablement es desconeixia i es considerava a les dones les responsables de la cura de la llar i dels fills. Bé, gairebé com ara. Tot i que cada vegada més els homes estan involucrats en l’àmbit familiar i prefereixen conciliar més, som les dones les que quan obrim la porta de casa ens ve al cap l’eslògan de la campanya: “La vida que t’espera”. Com li vaig sentir dir a l’Empar Moliner, a mi aquest eslògan també em fa certa por i ara per ara no l’entenc com a persona del gènere femení, en la clau positiva que com a publicista voldria transmetre.
Que consti que m’agradaria poder dinar a les 12?h o com a molt tard a la 1, i sopar a quarts de vuit… Però, i com li dic al meu client que no m’hi puc reunir perquè jo dino a quarts d’una, o que a les set el meu fill no pot entrenar a futbol per què a les 8 estem sopant a casa? Les claus: educació, empresa, comerç i televisió. #reformahoraria la vull viure
