La llei de regulació de lloguers que va arribar al Parlament de Catalunya el passat 9 de setembre amb l’objectiu d’afavorir l’accés a la vivenda i frenar l’ocupació il·legal, afecta les residències situades en àrees on més han pujat els preus els darrers cinc anys. Però la normativa de la Generalitat, que fixa un preu màxim per habitatge infranquejable anomenat Índex de Referència, no podrà acabar per si sola amb el problema de l’ocupació.
Tot i el positiu augment en els darrers anys del salari mínim interprofessional, que en el 2016 era de 655 euros i avui dia es troba en els 950; són temps molt durs per a l’economia domèstica. El coronavirus ha provocat que Espanya hagi assolit els pitjors registres de la història quant a les xifres d’atur, sent Catalunya la Comunitat Autònoma en què s’ha incrementat més el nombre d’aturats en aquest tercer trimestre del 2020. Segons l’Enquesta de Població Activa que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, la taxa d’atur era d’un 12,78% en el segon trimestre, el que suposa una variació de 2,13 punts percentuals respecte al mateix període de l’any anterior. Entre el percentatge d’aturats, preocupa sobretot la taxa d’atur juvenil, que se situa en el 35,6%.
Gran part d’aquest darrer col·lectiu coincideix amb els menors de 35 anys que tenen dificultats per independitzar-se. En efecte, segons dades de l’EUROSTAT, els joves espanyols se’n van de casa als 29 anys, 11 anys més tard que els suecs. Als joves catalans, la Llei de regulació dels lloguers els haurà destensat una mica les corretges. Tot i així, no és suficient ni és la mesura per acabar amb l’ocupació. La solució passa per la creació de més llocs de treball remunerats.
Catalunya també és la Comunitat amb major nombre de treballadors en ERTE, amb més de 723.000, seguida d’Andalusia. A més, segons informava el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), a mitjan juny 143.000 persones encara no havien cobrat l’expedient de regulació temporal. Molts d’ells continuen sense tenir ingressos des del dia en què es va declarar l’Estat d’Alarma, ja que el SEPE va prorrogar els pagaments fins Nadal. Tot i els nous Índex de Referència, avui dia és molt difícil per la majoria pagar-se un lloguer que difícilment davalla dels 700 euros mensuals.
A més, segons un recompte elaborat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, els ciutadans sense sostre s’han incrementat un 72% en una dècada tot i l’augment d’un 80% de les places d’albergs. D’entre els sense-sostre, preocupa la pujada de les persones joves en aquesta situació. La Fundació Arrels va comptabilitzar un total de 1.239 joves estrangers sense llar en els carrers de Barcelona durant el confinament, la xifra més gran que recorda. El rang d’edat, d’entre els 16 i els 25 anys, és paral·lel als que conformen la xifra de 35,6% d’atur juvenil. L’Índex de Referència segueix sent inassolible per aquestes persones que viuen en risc d’exclusió social. Són necessàries més prestacions socials per acabar amb l’ocupació il·legal i reduir el gran nombre de sense-sostres que ha anat en augment al llarg del confinament.
La solució a l’ocupació il·legal no passa només per la creació de nous llocs de treball, també per la facilitació en els tràmits burocràtics per accedir als habitatges d’inserció social. Per tenir accés a les vivendes de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’administració imposa un llistat de requisits i procediments eterns que, en molts casos, les persones en risc d’exclusió i de pobresa no saben dur a terme. Moltes d’aquestes gestions no es poden fer d’altra forma que no sigui telemàticament, fet que impossibilita als pobres que no tenen accés a les noves tecnologies.
Finalment, la nova normativa per a la regulació dels lloguers tampoc sembla ser molt estable i contundent. De moment, el Consell de Garanties Estatutàries, un òrgan consultiu català, considera que la norma vulnera alguns aspectes de l’actual legalitat. El Partit Popular ha anunciat que presentarà un recurs al Tribunal Constitucional, que podrà suspendre la llei si considera que la Generalitat s’ha extralimitat en les seves competències o es contradiuen articles de la Constitució o l’Estatut. D’aquesta manera, seria tenir molta fer creure que una simple llei inestable pugui acabar amb l’ocupació de pisos. Així, només la creació de llocs de feina remunerats i la facilitació a l’accés dels habitatges d’inserció social podran pal·liar el problema de l’ocupació d’il·legal.
