Em temo que d’aquí a no gaire temps l’ecoansietat d’uns quants acabarà derivant en ecohistèria col·lectiva. I no n’hi haurà per menys. Els símptomes que la terra cada vegada resultarà menys habitable per als humans són ja del tot evidents: Pujades de temperatures sense fre a l’estiu i reserves d’aigua sota mínims. Ras i curt: El col·lapse és aquí mateix, i fins i tot a alguns dels qui reciclem tant com podem, dels qui estalviem aigua, no tenim cotxe i comprem al mercat de pagès encara ens costa adonar-nos que va de veres allò que va dir fa un any el secretari general de l’ONU: La humanitat ha entrat en una autopista en direcció a l’infern i encara duu el peu a l’accelerador.
Antonio Guterres va pronunciar aquestes paraules a l’inici de la darrera cimera sobre clima que es va celebrar a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, una cimera que, com l’anterior a Glasgow, va acabar de manera ben decebedora. Els experts ja fa temps que adverteixen que la descarbonització és clau per mitigar l’escalfament global, però en aquestes últimes COP s’ha revelat una tasca gairebé titànica fer que l’expressió «combustibles fòssils» aparegués en els textos dels acords. Ara bé, el que ens espera en l’edició que s’obre aquesta setmana ja no és només un gran sentiment de frustració per la incapacitat dels líders mundials de respectar els acords de París —el famós 1,5ºC de temperatura global que és millor no superar—. No, la cosa va més enllà. El que estem a punt de veure a Expo City, la rutilant ciutat construïda al desert de Dubai, és un gran espectacle del tipus de cinisme més pervers.
Els primers senyals d’alerta els vam tenir el gener passat quan vam conèixer la notícia que el president de la nova COP seria tot un magnat del petroli, el sultà Ahmed al Jaber. Llavors centenars d’organitzacions ecologistes ja van subratllar i criticar que els seus càrrecs entraven en flagrant contradicció amb el nou nomenament. En efecte, a banda de ser el ministre d’Indústria i Tecnologia Avançada dels Emirats Àrabs Units, al Jaber és el director general d’ADNOC, la petroliera estatal d’Abu Dabi, la quarta més important del món. Segons les organitzacions ecologistes, aquesta empresa es situa a la posició catorze pel que fa a la responsabilitat en emissions de CO2 i, a més, es coneixen els seus plans per augmentar la producció de combustibles fòssils arreu del món.
Si em permeteu la llicència de la ironia, podem afirmar que, si un dels objectius de l’ONU amb les reunions internacionals sobre el clima és el de deixar d’emprar el petroli i apostar per les renovables, està clar que una fórmula genial d’aconseguir-ho ha estat deixar el comandament de la cimera a un dels grans senyors dels petrodòlars.
Però és que això no és tot. Ara s’ha sabut que els Emirats Àrabs Units han estat planejant fer servir el seu paper d’amfitrions de la COP 28 per tancar acords sobre petroli i gas amb quinze països, precisament durant l’esdeveniment. Així ho indica una investigació publicada fa ben pocs dies per Justin Rowlatt de la BBC. L’estratègia és perfecta: en l’exterior, un aparador de luxe per a Dubai i, per sota, una agenda oculta dels Emirats que fa que la COP, en el fons, s’assembli més una cimera de l’OPEP que no a una trobada internacional sobre canvi climàtic. Davant del despropòsit, sens dubte, caldria que l’ONU revisés els criteris pels quals es trien les seus de les cimeres i que s’estudiés si l’estat en qüestió observa uns estàndards mínims pel que fa als drets humans. I, encara més important, és necessari que pari atenció de manera escrupolosa a qui n’ostenta la presidència.
I pel que fa a aquesta COP, només podem preveure que si no es redreça d’alguna manera la situació —cosa poc probable—, el descrèdit de la reunió internacional està garantit. Ja no és que els líders mundials assisteixin a una trobada a fer-se la foto i a dir-se unes quantes paraules buides —com emfasitzava el conegut «Bla, bla, bla» de Greta Thumberg—; és que a poc a poc s’està subvertint la missió i el sentit de la cimera sobre el clima i s’intueix que en els marges de l’encontre —això sí, a porta tancada— del que es parlarà en realitat és del preu del barril de Brendt.
